ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

ELS TAPS DE LA LLIBERTAT

Sense categoria

En aquest llarg procés cap a la llibertat d’un poble, hi ha una sèrie de personatges que actuen com a mur de contenció, i que no cal anar a buscar-los massa lluny, podem tenir molts exemples com en Duran i Lleida, que simplement es burla de la població dient que no anirà a votar a la Consulta de Barcelona, perquè aquell dia es trobarà fora de la capital catalana per feina, i no posa ell les dates, o per la banda socialista en Raimon Obiols, i la seva corrent interna del Nou Cicle, que demana renovació total, i segueix el discurs ja caducat de la renovació de les esquerres, i aquesta Espanya plurinacional on tots en hi trobarem representats.

Efectivament el secretari d’Unió, en Duran i Lleida ens explica que no votarà a la consulta independentista del 10 d’abril a Barcelona perquè serà a Berlín per motius de feina, i irònicament diu que ell no s’inventa les dates, obviant descaradament el vot anticipat que ja es pot efectuar des del 12 de desembre, i recorda la llibertat individual que CIU ha donat a cadascú, sense instar a participar des de cap institució, ja que la iniciativa no es política, i a més al no ser-hi ja no es te que plantejar que farà, ja que el forum hispano alemany presidit pel rei espanyol i el president alemany, serà el seu lloc. Des de Barcelona decideix ja li han recordat el vot anticipat, i que es pot votar si, no o en blanc. Per altra banda el corrent intern socialista Nou Cicle, impulsat per Raimon Obiols, vol una renovació radical i un nou camp en l’esquerra i centre esquerra a Catalunya, recuperar el grup propi al Congrés pactat amb els seus amos a Madrid, i així anar junts i ben lligats a les eleccions. Vol un nou inici de projecte, i volen ser fidels a la solidaritat de Catalunya envers els pobles germans d’Espanya, i transformar l’estat autonòmic en un estat plurinacional i pllurilingüístic, que comporti un nou pacte constitucional.

 

En Duran sembla que ens prengui per uns autèntics imbecils, i justifica les seves decisions sempre supeditades al interès espanyol, i el políticament correcte segons aquest estat, ara ens diu que no pot anar a votar per ser a Berlín en un compromís, com si no fos conscient que el vot anticipat ja fa dies que es actiu, i si de veritat en tingues intenció podria anar qualsevol dia a dipositar segurament el seu vot “no” a l’urna, però donant exemple democràtic i participatiu en les iniciatives  de la societat civil que no politiques, però esclar al Sr. Duran la democràcia li va gran, i els seus miserables interessos son uns altres, de cap manera vol altre solució pel nostre país que la submissió, l’espoli i la nostra desaparició com identitat col·lectiva en benefici de l’imperi, amb excuses tant absurdes per la dependència, com el xoc sentimental amb el seu pare que viu a la Franja, com si una ratlla al mapa de l’Europa comunitària, fos un mur incomunicat que ens deixes a les fosques per sempre. Ja n’hi ha prou de tanta estupidesa, i no sigui un tap per un procés democràtic on la gent vol escollir el seu futur.  Per la seva part Obiols, i el seu nou cicle amb la seva renovació radical, fa tuf a més del mateix, i evidentment les mateixes receptes caducades de sempre amb aquesta al·legoria de les esquerres,  i aquesta suposada superioritat moral que sembla exhibeixen, i que res més lluny de la realitat, demana grup propi, però estrènyer llaços amb el PSOE, o sigui els mateixos gossos amb diferent collar, i els interessos de Catalunya en una posició secundaria en benefici de l’estat espanyol, a més insisteixen amb aquests pluris que l’estat espanyol no els vol, i rebutja contundentment, per tant son impossibles i cal mirar endavant, i no predicar utopies que una majoritària part de la societat espanyola no vol, i de la catalana tampoc, prou d’enganyar a la gent per no ser prou valent per donar suport al dret a decidir el seu futur al poble sense lligams previs, i teories de pa sucat amb oli, que amb el partit socialista ja sabem on acaben, i no son precisament a Catalunya.

 

 

  1. D’acord Albert , però al meu entendre , estàs escrivint moltes obvietats , i això , fins i tot pot semblar demagògia.-  Es molt simple : si Catalunya no és independent , senzillament és perquè els catalans no ho volen , i si ets  demòcrata de veritat , ho has d’acceptar , que no vol dir compartir.- En política , la meva opinió és que: val més practicar la pedagogia , que la desqualificació sistemàtica ,  em refereixo aquella  que diu , “jo tinc tota la raó , i els altres sempre van errats.-

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.