ELS SÍMBOLS DE LA DISCORDIA
Ahir a la celebració de l’equip femeni de futbol del Barça, brillant campió d’Europa, vam tornar a veure, igual que l’equip masculí una estelada voltejant a les mans d’una jugadora, en aquest cas la Kika Nazareth i naturalment les reaccions de l’espanyolisme impositiu s’ha tornat a disparar.
Efectivament, primer va ser Lewandowski a la rua de l’equip masculí i ara la portuguesa Kika, una imatge potent per la repercussió d’aquests esportistes i que naturalment Espanya vol amagar com sigui ja que el seu relat, és la seva eliminació i la no existència de cap problema nacional. Al mateix temps veiem com la nova samarreta de l’Ath. Bilbao per la propera temporada sota el coll portarà un mapa d’Euskalherria que lògicament també ha indigestat algun dinar per la cort madrilenya.
Son nomes alguns exemples, però la mateixa reacció. Allò de no barrejar la política amb l’esport, ara durant el Mundial i si Espanya, no ho desitjo aconsegueix algun triomf important i durant la celebració les banderes espanyoles son a tot arreu no diran res, però ves per on, si la bandera és diferent i prové de Catalunya o el País Basc recordant una realitat nacional diferent la cosa canvia.
Esport i política sempre han anat de la mà, i son un instrument poderós per reivindicacions de tot tipus, agradi o no. La seva repercussió és un fet que ningú vol passa per alt i lògicament durant la historia ha estat aprofitada en tota regla i crec legítimament, nomes faltaria. La llibertat no pot ser retallada en nom d’uns interessos que son divergents. Aquesta estelada fa mal ja que desprès de la fugida dels nostres representants, el no compliment dels seus compromisos i el relat de l’Estat en forma de febrada ja passada i on la seva normalitat tornava a regnar, pensaven en un tema mort i enterrat.
La veritat es que a pesar de la repressió d’un Estat podrit i tant poc democràtic, i de la traició dels nostres partits que han col·laborat amb el 155 com si tal cosa, l’independentisme segueix viu, la societat i segueix sent i el conflicte nacional està damunt la taula des de fa més de 300 anys i quatre polítics porucs i venuts o una mica més de repressió estatal no faran que la història o la identitat d’un poble tossut desapareguí.
Han aturat el cop, però el problema segueix allà per l’Estat i la imposició sobre les nacions depèn de la identitat i voluntat de la gent que seguirà exhibint els símbols de la discòrdia.