ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

ELS PRIMERS RUMORS SOBRE EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL

Sense categoria

Comencen a sortir els primers rumors a diversos mitjans sobre la discussió interna del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, i com s’esperava no son massa bons.

Les primeres filtracions que van apareixent de moment sobre el que ja han revisat els magistrats del Tribunal de la Inquisició, i què tenen un acord son entre d’altres dos:

 

L’eliminació del terme nació del Preàmbul de l’Estatut, on hi figura aquella frase  gairebé humiliant, que ens diu que el Parlament recollint el sentiment i voluntat de la ciutadania ha definit Catalunya  com a nació de manera majoritària, per tot seguit dir que la Constitució la reconeix com a nacionalitat. Doncs be el terme nació desapareixerà per ordre i gracia d’aquests senyors, es un mal començament, perquè si ja perdem el nom d’entrada malament anem, i si ens tenen que dir com ens diem a una nació de mes de mil anys de història una colla de personatges polititzats, i al servei del regim, com deia aquell “apaga y vamonos”.

 

En segon lloc el finançament quedarà bastant escapçat segons publica La Vanguardia, i deixarà molt clar que Catalunya no pot optar a cap mena de Concert Econòmic ni model propi, sinó que conjuntament amb la resta de comunitats tindrà un model conjunt al gust de tots, i amb la solidaritat com a bandera. La Lofca prevaldrà per damunt de tot, i la relació bilateral com a tal no pot existir, si les converses amb l’estat que posteriorment tindran que ser discutides i ratificades per tots.  Es a dir, cap canvi substancial de model, i un espoli normalitzat què el territori català no te dret a canviar, a pesar que les seves prioritats no tenen perquè ser les mateixes d’un altre comunitat.

 

Males noticies en aquests punts, i què donen a entendre la lentitud i bloqueig del govern en els traspassos i en el model financer, ja què esperen cap a finals d’octubre l’escapçament final del text estatutari què debilitarà completament la part negociadora catalana, què no es podrà recolzar en cap llei orgànica per defensar els seus postulats.

 

La tendència que s’endevina es la d’una retallada maquillada del text amb modificacions del text, i interpretacions restrictives en molts temes claus, i importants com la llengua i competències, cosa que vol dir una afectació de les poques coses que han quedat en el text desprès del ribot sofert a Madrid.

 

La posició catalana hauria de ser de rebuig total a la sentencia i començar la classe política ha pensar un pla B, què  se’ns dubte pasa per fer cas a les enquestes, veure la situació de bloqueig del territori, i començar el procés pacífic cap a la creació de l’estat propi, altra cosa serà seguir marejant la perdiu per arribar al mateix punt.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.