ELS PRESSUPOSTOS DE LA VERGONYA
El ministre Solbes va presentar ahir els pressupostos mes austers de la època socialista per fer front a la crisi, i on la perjudicada com sempre es Catalunya.
La partida d’inversions a Catalunya es concreta en 4626 milions d’euros per complir la famosa addicional tercera de l’estatut. Però ves per on, mes de 800 milions formen part d’un crèdit de 1000 milions de l’estat a repartir entre Catalunya i Balears i que ja van ser utilitzat l’any anterior, sense concretar en que aniran invertits, i amb la denuncia catalana de no haver noves inversions prevista, i una vegada mes l’incompliment de la llei orgànica que tothom es passa pel forro, ja que no s’arriba ni de lluny al PIB Català acabarà amb un any mes, i un altra presa de pel.
La excusa de la crisi deixa de tenir validesa quan els damnificats sempre son els mateixos, i els espoliats també, per cert tots amb el cinturo ben ajustat però la monarquia espanyola creix un 2,7 % pels seus capritxos, i sembla que aquesta institució franquista i imposada a cop de decret viu al marge de les dificultats mundials, i pot seguir la seva vida regalada a costa del poble com en plena època feudal.
Tanmateix aquest gran geni de la economia mundial anomenat Zapatero, i què va gallardejant pel mon de la fortalesa a prova de bomba del sistema financer espanyol, no ha estat convidat pel president francès Sarkozy a una reunió per analitzar la crisi mundial, i on estan els països europeus mes rics i altres economies emergents mundials. No serà que en el concert mundial aquest senyor no pinta res, i que els seus posicionament demagògics poden fer forat a l’estat però son rebutjats i ignorats al mon sencer, se’ns dubte la supèrbia del personatge no te límits, però el mon per sort esta preparat per fer oïdes sordes a aquests xarlatans de segona.
La qüestió es dons que cap partit català hauria de donar suport a aquest pressupost per incompliment de la llei, malauradament les temptacions d’en Duran que sembla no importar-li gaire la llei catalana, i la submissió del PSC que amb els seus equilibris, Catalunya es la seva segona prioritat amb Zapatero i el PSOE com a primera opció, la cosa pinta malament.
La vinculació entre el pacte del finançament, i la no votació dels pressupostos hauria de ser una mesura de pressió definitiva, però el compromís no serà aquest, i ja em direu amb quina força s’anirà a Madrid a negociar i mes quan les xifres que es remoreja ja voregen menys de la meitat del que s’anunciava al començament de les negociacions, i que en el millor dels casos serviria per seguir amb la situació actual de misèria, però no per millorar-la.
Un autèntic trencaclosques que com sempre els partits catalans renunciaran a l’enfrontament amb l’estat, per recollir les engrunes d’en Solbes, i intentar vendre el producte com un gran triomf que la població cada cop entén menys i indigna mes.
Jo el que veig és que caldria dir que es votarà contra els pressupostos perquè l’estat ha incomplert. I que si compleixen potser se’ls vota a favor dels pressupostos del 2009 (o potser no ves). Que no podem fer el mateix joc que ells potser?