ALBERT CORTES MONSERRAT

La vertadera cara dels populars, honesta i sense embuts es d’agrair, en diferencia a l’antic partit de govern. No amaguen les seves intencions, i tenen molt clar els seus objectius. Ara proposaran retirar l’ús del català, gallec i basc als plens del Senat, nomes menys de dos mesos desprès d’exercir-ne aquest dret per primer cop, i amb les paraules de Rajoy dient que això en un país normal no passa. Per altra banda, el veto a Alfred Bosch a la comissió de secrets oficial ha aixecat polseguera, el gran argument es que els republicans estan al servei d’Amaiur, tota una declaració d’intencions.

Efectivament els populars per boca del seu portaveu al Senat, José Manuel Barreiro, ha assegurat que vol fer aquesta marxa enrere durant la legislatura en l’ús de les llengües, ja que ho consideren una mesura equivocada, pel cost, i perquè tots els parlamentaris ja comparteixen un mateix idioma, el castellà, recordant que la resta es poden utilitzar a la Comissió General de Comunitats Autònomes, i ha acusat d’hipocresia als impulsors, per no haver-ho ampliat en el debat al Congrés espanyol, per evitar les fotos dels ministres amb el “pinganillo” a la orella.  Cal dir que el català es va emprar per primer cop a la cambra el 18 gener d’aquest mateix any. Per altra banda a la constitució de la Comissió de Secrets oficials del Congrés, un organisme que controla l’ús dels fons reservats, analitza informes secrets, i rep al director del CNI i els ministres de defensa, interior i exteriors, cosa que els populars no veuen convenient que hi figuri el república Alfred Bosch, que consideren al servei d’Amaiur, els dos al grup mixt, i com que es necessita les 3/5 parts del ple per formar-ne part, sense els populars es impossible, en una mena de caça de bruixes, i segons diuen per sentit d’estat.

 

Realment els populars han agafat la directa, i no pensen donar treva per eliminar qualsevol signe de pluralitat en un estat monolític, i que camina ferm cap a una uniformitat sense fissures, i que no contempla cap desviament  en qualsevol àmbit. Tant sols 2 anys desprès d’aprovar-se l’ús de les llengües cooficials a la cambra de representació territorial o Senat, desprès de 30 anys de reclamacions en una cambra, evidentment que ha de representar tots els territoris o autonomies, i per tant les seves llengües cooficials, ara volen fer marxa enrere, primer pel cost, un argument que fa riure, ja que es un cost menor comparat amb molts mes abusos que tots coneixem, i per la racionalitat de que tots s’entenen en una sola llengua.  Saben molt be que això es demagògia, ja que si tots entenguessin la llengua catalana, estic convençut de que no ho voldrien, ja que dirien que margina la resta de llengües, que teòricament, i des del seu punt de vista, son tant espanyoles com el castellà. Per tant pura demagògia per abolir l’única cambra oficial on es pot sentir unes llengües que no siguin la castellana, i tornar a la pura realitat, la llengua catalana no la volen oficial ni a Europa, ni a Espanya, i si seguim molt més temps sota el jou espanyol, m’atreviria a dir que ni a Catalunya, es una obvietat. Pel que fa al veto a Bosch, es una presa de pel a la democràcia, diuen que es el delator d’Amaiur, la pregunta seria perquè la formació abertzale no es tractada com la resta, que no ha estat escollida democràticament complint totes les regles com els demes, que no te tots els requisits legals, o es que la ideologia també es un requisit de la democràcia espanyola, hi ha de complir uns paràmetres determinats. Aquest veto es un atemptat a la democràcia, ja que mai havia succeït, i marca clarament com dins dels partits legals, i que participen a unes eleccions amb normalitat, posteriorment també hi ha una classificació entre  els que tenen sentit d’estat i els que no, es una parodia de democràcia que cada cop s’acosta més a temps que ja semblaven a l’oblit.