ELS PASSOS PER ATURAR EL DRET A DECIDIR
Cal dir que des d’aquest cap de setmana, on el candidat oficial del partit d’ERC, Joan Puigcercos ha rescatat la idea de la independència, per intentar a la desesperada aturar un vaixell que s’enfonsa per manca absoluta de credibilitat, els defensors que res es bellugui al territori català han començat la seva batalla dialèctica, per impedir qualsevol arrelament important d’aquesta idea al Parlament, amb la seva poderosa armada de mitjans de comunicació.
Per part dels seus socis, el PSOE-C, eviten tant com poden parlar del tema, ja que saben que bona part de les seves opcions de seguir al poder passen perquè la caiguda republicana sigui el mes petita possible, i com que ells son contraris al dret a decidir, i el seu únic objectiu es mantenir l’actual situació fins l’infinit, i molestar el mínim possible al govern espanyol, es dediquen a abocar la seva energia a les donacions de Millet a la fundació convergent, un tema que els pot donar rendiments, i què ja ha creat mala maror a les files convergents.
En Carod des de Nova York, ja ha garantit el desplegament total i en la seva integritat de l’Estatut, caldria preguntar-li quin , l’aprovat al Parlament o la misèria retallada aprovada en referèndum i penjada d’un fil al TC, per tot seguit comprovar com les seves teories sobre consultes d’autodeterminació al 2014, han donat pas a defensar uns papers mullats anomenats Estatut, i què en una comunitat autònoma espanyol no volen dir absolutament res.
Per part del PP, la Alicia Sanchez Camacho ha emplaçat a PSC i CIU a dir si en un proper govern estarien amb un partit que vol la independència, assegurant que els catalans volen millor qualitat de vida, tornar a treballar i ser líders a Espanya, i no l’autodeterminació com a prioritat. Les preocupacions que ha presentat la líder popular son perfectament compatibles amb un nou estat, be, totes excepte ser líder a Espanya, què crec no te cap sentit en un món globalitzat on s’ha de competir amb un mercat mundial amb moltes possibilitats, què son mes assequibles amb el teu propi estat, i no amb un mercat limitat com l’espanyol ple de boicots, malfiances, i fins hi tot amb canvis de nom com Caixa Catalunya per no perdre mercat a Ciudad Real per posar un exemple, quan a partir dels Pirineus ja milers de ciutats per fer negoci. Francament la mentalitat reduïda de la Camacho s’hauria d’ampliar amb urgència, ja que no te sentit viure amb 10 metres quadrats, quan en tens 150 a la teva disposició.
Faltava el líder d’Unió, Duran i Lleida, què amb el seu partidet nacionalista espanyol, i a l’ombra de Convergència amplifica la seva veu que no es correspon amb els seu numero de votants, ha desacreditat el missatge republicà, i ha assegurat que no serà la legislatura del dret a decidir, on ell seria un ferm partidari del no, com a bon català colonial amb bona premsa a Madrid, i què tant sols busca perdonar-se pel seu origen, però que com la Camacho la seva visió s’acaba als Pirineus, i el seu estimat estat espanyol.
Així doncs ja veieu quin panorama més desolador trobem al Parlament, on el sol fet de fer un pas endavant per fugir del sistema, causa terror a tota aquesta colla, què s’han acomodat perfectament al sistema espoliador i autonòmic espanyol, i què no aspiren a res més que no sigui mantenir les seves quotes de poder limitat.