ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

ELS OUS I LA TRUITA

Dir que abans de fer la truita caldrà trencar els ous, es motiu suficient per l’Estat espanyol per acusar de incitació a la sedició. Realment si no fos l’any que estem, semblaria que parlem d’aquelles cançons que escoltem de cantants catalans a l’època franquista plenes de metafores per no poder dir el que realment volien dir. Tornem al blanc i negre. De fet alguns no n’han sortit mai.

Ara parlem de Joan Coma, però convençut que en vindran més que repetiran el camí cap a un Tribunal hereu del TOP feixista i modernitzat com Audiència Nacional, per si això no fos prou, el jutge instructor, Ismael Moreno, va ser Inspector nacional de la Policia franquista i amb un currículum d’actuacions més que sospitoses. De fet en qualsevol democràcia aquesta persona seria inhabilitada per qualsevol càrrec públic, i encara menys per impartir justícia. No es pot servir a un regim dictatorial i desprès esborrar el passat i servir una democràcia on el poble ha de ser l’última paraula.

Tanmateix, la retirada del passaport ja ha estat de traca. Em pot dir que amaga, o quin perill comporta en Coma, un representant del poble escollit per les urnes i amb tota la legitimitat que això li dona. Ell es va negar a declarar, cosa que també es un dret trepitjat, però la causa ja no te cap excusa, defensar en un plenari una decisió del Parlament de Catalunya, votada per majoria, i recordo on resideix la sobirania popular.

Tot plegat, ens torna a mostrar que les mancances democràtiques de l’Estat no son fruit d’un partit,o d’unes persones abusant dels seus càrrecs, es simplement estructural, això ens porta fins el suposat canvi de règim, la mal anomenada transició i posa més arguments de pes per afirmar que va ser una farsa, que 40 anys més tard encara dura. On els botxins feixistes van seguir exercint el seu poder, i on simplement es van canviar noms, sense canvia l’essència de l’Estat i sobretot els punts de poder que segueixen a les seves poltrones dirigint una comèdia macabra que mai afrontarà un repte polític com el que proposa Catalunya, sinó es des de la violència, en aquest cas judicial i la guerra bruta.
No es pot demanar algú que no es i mai ha estat demòcrata que es comporti com a tal.

Anem per feina, que els ous ja son al taulell de la cuina i aviat els haurem de batre.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.