ELS NOSTRES AVIS TAMPOC SON DEL SEU GUST
La (FATEC) Federació d’associacions de la tercera edat de Catalunya va ser expulsada a mitjans de juliol de la Confederación Española de Organizaciones de Mayores, de la qual formava part, per la denuncia del racisme lingüístic d’aquesta organització, què va denunciar els diners que es destinaven a la política lingüística a Catalunya, amb la conseqüent petició de rectificació per part de la organització catalana que va derivar amb l’expulsió.
El desembre passat, Jose Luis Meler, president d’aquesta organització espanyola, va lamentar que amb una quarta part del que ha gastat Catalunya en política lingüística es podria finançar la prestació econòmica prevista a la llei de dependència per a tots els grans dependents catalans. Evidentment la protesta de la FATEC va ser immediata, considerant les paraules de Meler com un menyspreu a la llengua catalana, i suspenent temporalment la seva participació a la confederació espanyola. Per la seva part Meler va engegar un procés per procedir a l’expulsió, i finalment es va fer efectiva la mateixa.
Se’ns dubte, i a partir de la tramitació del nou estatut, les relacions Catalunya – Espanya han anat empitjorant, i ara els ha tocat el torn als avis catalans, amb l’únic delicte de demanar una rectificació del menyspreu a la nostra llengua amb una demagògia absurda i sense fonaments. Aquest personatge suposo ignora que en aquest territori, i per molt que li dolgui, la llengua pròpia no es la castellana, sinó un altra amb més de mil anys d’història que ha sobreviscut a la voracitat típica de Castella, i què sense cap estat que la protegeixi, i rebent atacs de totes bandes necessita un mínim ajut en forma de política lingüística per sobreviure. Caldria recordar-li que la llei de la dependència es una inadmissible invasió competencial contra la Generalitat, nomes acceptada per la subordinació habitual del tripartit governant, què ha guardat al calaix les nostres lleis sobre el tema, i ha volgut lluir aquesta provinent de Madrid, però sense recursos per fer-hi front.
Suposo que deu saber que aquest últim any 22 mil milions han agafat el pont aeri a Madrid i no han tornat, engrandint el que s’anomena espoli fiscal, i que a les Espanyes anomenen solidaritat en una burla que ja fa molts anys que dura. Precisament aquest diferencial que ha anat a parar a la bossa de l’estat es en benefici de molts serveis, com per exemple la dotació per la llei de la dependència, per tant el que pretén aquest personatge es que paguem el nostre espoli consentit, deixem que ens envaeixin les poques competències què tenim, i desprès tornar a pagar aquest nou servei sense fons provinent de l’estat, i que a damunt això ens obligui a no donar una ajuda a la nostra llengua com a culpable de la situació.
Francament delirant tanta demagògia i imperialisme consentit, què com ha mínim a comportat una decisió coherent i valenta per part de la nostra associació, que ha estat expulsada per la seva decisió de dignitat, un exemple a seguir en altres àmbits on els abusos ja son inadmissibles, i tenen que comportar que la nostra separació pacífica comporti una nova relació de tu a tu amb l’estat espanyol dins la Unió Europea, què es l’únic camí per garantir el nostre futur.
Albert,
Sobre el catalanisme del PSC. Com saps, el PSC ha acaparat la majoria dels vots d’esquerres d’aquest país i ha viscut en permanent oposició al catalanisme de CIU. CIU i PSC s’havien repartit els papers i ja els anava bé. Però al PSC hi ha de tot, i amb el tripartit s’ha potenciat el seu catalanisme. Hi ha militants i dirigents i votants socialistes que són dins l’òrbita catalanista, homologables com a mínim a d’altres de CIU. Fins i tot hi ha algun militant socialista que s’ha passat a RCat, i no oblidem tampoc que hi ha regidors socialistes que han defensat la moció per la consulta a la seva població. No diria jo, com tu dius, que per a tots ells la nació catalana és un concepte buit de contingut. Sense voler defensar tampoc el que no és, si que penso que el PSC ha fet un pas endavant en catalanisme i al mateix temps, CIU n’ha fet un altre endavant cap al sobiranisme. Això és anar per feina.
Sobre el militarisme de Carretero i la llibertat d’expressió, a ERC i arreu, et recordo que a ERC vam tenir un procés electoral, amb diferents opcions, unes van perdre i d’altres van guanyar i totes es van expressar amb llibertat. De tota manera RCat és molt jove, massa com per jutjar-la en aquest sentit però per a mi, té símptomes com els indicats que són més aviat totalitaris: com atorgar-se l’únic camí cap a l’independentisme, com no acceptar el debat al web i també el que he llegit d’alguns personatges sinistres i mal educats, com el Manel Bargalló o el Josep Sort. I per cert RCat no serà l’única opció independentista, potser serà l’única que no és d’esquerres, perquè ja saps que les principals opcions independentistes d’aquest país, que com saps són d’esquerres (ERC i les CUP), ja han dit que anar de bracet amb el Carretero res de res. Des del meu punt de vista, anar de bracet amb Força Catalunya no és ser transversal és més aviat un nyap.
Dius que l’opció de amb qui pactar o no és totalment secundari, doncs no entenc tant criticar el debat sobre el dia després a ERC, per aquest tema. Si estàs decidit a trencar els sistema has de tenir força suficient al Parlament, i això no s’aconsegueix amb el PSC, certament, però tampoc amb CIU. I si no tens força suficient, has d’actuar en clau tàctica, per influir cap a les teves posicions.
Salut.