ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

ELS NERVIS A ESQUERRA I ELS INVENTS DE L?ARTUR

Sense categoria
Esquerra ha posat fil a l’agulla, i la seva campanya per desacreditar a Reagrupament i Solidaritat esta pujant de to, apel·lant al vot útil de l’independentisme, un vot que s’han atribuït sense cap tipus de consulta, i que es basa en desacreditar  les altres opcions que els amenacen, i que proposen vies que nomes depenen de nosaltres, i no propostes que no son possibles amb el filtre constitucional.  Per altra banda en Mas ens diu que el futur de Catalunya en forma de dret a decidir hauria de ser per majories superiors al 60%, un curiós concepte de democràcia, on les minories poden ser mes representatives que una hipotètica majoria.

El president d’ERC ens diu ara que si es vol aconseguir la independència s’hauria d’entrar amb la il·legalitat, ja que Madrid no ens permetrà res, i posa com a condició la consulta per donar suport a CIU en el proper govern.  De fet el cap de campanya republicà Xavier Vendrell, ha donat per feta la victòria de Mas, i on creu que la principal incògnita de les properes eleccions es si amb el suport de PP o ERC, i ha reiterat  la condició de la consulta, i l’endarreriment que suposarà un suport popular al govern Pel que fa a Reagrupament i Solidaritat, es diu que son partits que no es prenen seriosament la independència, i ha reblat dient que si Carretero encara fos conseller, seria a ERC, i de Beltran que el seu lloc a la llista no el permetia sortir com a diputat. Pel que fa a les crides a la unitat, les titlla com la falta mes elemental de respecte a Esquerra, ja que no son capaços de posar-se d’acord entre ells. Pel que fa a Mas, diu que el futur de Catalunya per anar be i amb un futur clar, hauria d’anar a majories superiors al 60%, ja que si no podem aconseguir canviar Espanya cap a un estat plurinacional, hem de seguir el nostre camí.
Crec que els nervis en el partit republicà per les seves constants pèrdues de credibilitat son evidents, ara el seu president ens descobreix que per declarar la independència s’hauria d’entrar a la il·legalitat, gracies per obrir-nos els ulls, però diria que això es una evidència, que ja s’ha repetit a tots els nous estats que s’han creat al món, ara be fer una consulta sense el suport de l’estat, i que internacionalment sigui validada com un referèndum rigorós es bastant difícil, per no dir impossible, primer cal crear estructures d’estat amb una declaració al Parlament, i un cop amb un estat favorable, poder validar-la amb totes les garanties democràtiques, es d’una lògica aclaparadora, el demes es voler enganyar a la gent. Respecte les prediccions d’en Vendrell sobre la incògnita del suport de PP o ERC, crec que es molt presumptuós, ja que aquesta no es la principal incògnita, hi ho sap perfectament, sinó que es l’entrada del nou independentisme desacomplexat i directe, i voler donar lliçons de seriositat quan podem analitzar el currículum d’aquest partit en 7 anys de govern amb un partit nacionalment espanyol, francament fa riure, igual que les insinuacions i intents de desprestigi en Carretero, que precisament per mantenir l’ideari original del partit que representava, i denunciar al president espanyol, va ser cessat amb el consentiment del partit republicà. Potser li caldria una mica de memòria a en Vendrell. El vot útil es el que ens vol portar decidint nomes nosaltres a l’estat propi, i aquest no sembla el camí que ens vol marcar el partit república.
Pel que fa en Mas, i els seus percentatges en un referèndum, jo li diria que si els seu partit no obté aquests mateixos percentatges a les properes eleccions, seguint els seus consells tampoc te cap validesa per formar govern. En canvi es veu que hi ha coses que un 30% els dona legalitat, i altres necessiten gairebé una majoria utòpica de tot l’electorat. La democràcia es la majoria, i un 51% guanya al 49%, i no pas a l’inrevés.  Prou de proposar bajanades per no voler dir les coses clares.
En definitiva, les misèries i els nervis, no son bons consellers, i sembla que per primer cop comencen a treure el cap  en l’autonomisme parlamentari.
 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.