ELS MURS INVISIBLES
Avui comença la legislatura catalana que ha de culminar el procés cap a la independència amb el suport d’una majoria absoluta que l’avala per part de la població catalana. Democràcia, legitimitat i acció com no pot ser d’altra manera.
Davant d’això ens trobem personatges que viuen del seu cinisme sense límits buscan interpretacions recargolades per falsejar la democràcia. El Monarca espanyol ens diu que ningú construeixi murs amb els sentiments i demanar apartar-se de tot alló que ens divideix. De fet el menyspreu a la societat catalana en aquest cas es evident. Aquests murs dels que ens parla i que fa 300 anys que duren a la nostra contra semblen totalment correctes, alhora quan son questionats per un aval democràtic la cosa sembla que canvia. Un Borbó no tindria massa credibilitat per parlar de sentiments respecte a Catalunya, però si no ho fos caldria veure que el sentiment espanyol cap a Catalunya en general ha estat negatiu, nomes cal veure que la catalanofobia dona rèdit electoral per entendre aquesta realitat, i encara ens vol parlar de sentiments. De totes maneres i per aclarir el tema, els sentiments son personals i intransferibles i no canvien, ni canviaran per cap situació política o jurídica. No intenti barrejar els temes. Respecte la divisió en tenen una bona part de responsabilitat, i de fet no cal compartir sostre per buscar interessos comuns, i més quan la convivència sempre ha estat impossible en termes de respecte per la diferència i de drets dels pobles.
Tenim també la Carme Chacon, que amb el seu cinisme habitual es permet parlar de la renovació del PSOE amb una nova generació amb presidents com els de Balears o el País Valencià, i on ell s’inclou en aquesta regeneració. Cal tenir barra. Alhora parla del procés com a separador de families i parla del que ens convé o no i de que sempre hem estat millor junts. Francament la disparitat de criteris no trenca res, es la democràcia simplement i menys un moviment pacífic, argumentat i amb majoria a les urnes del Parlament, prou de fer por. El que ens convé ja ho hem decidit el 27 de setembre donant una majoria absoluta amb l’objectiu d’un nou estat independents. Si es democrata, el mínim que hauria de fer es respectar la voluntat dels catalans i no posar en la seva persona la decisió de tota una societat. Respecte esta millor junts, la realitat es prou clara tant econòmica, com cultural, com en els diferents termes per desmentir-la.
Cal un respecte a la democràcia i no demagògia sense límits.