El partit del govern català ha cedit una posició de privilegi als populars a la Corporació de Mitjans Audiovisuals, que pot posar en perill el model dels mitjans públics del país, concretament la vicepresidència d’un òrgan polititzat, i que ara te segons diuen un gran admirador d’Aznar, i amb un profund sentiment nacionalment espanyol, en una decisió que costa d’entendre en uns moments on els atacs contra Catalunya son mes ferotges que mai.

El PP amb Armand Querol a la vicepresidència de l’organisme, es troba perfectament representat, deixant de banda la seva admiració per Aznar, el seu ideari es completa amb temes com un antiavortament atroç, que considera un genocidi legal. Des d’altres partits marginats del Consorci com Esquerra, s’adverteix que aquesta eina tant important per la concepció de país hauria de ser mes que una quota política, i pensa que es pot posar en perill el lideratge. De fet la xarxa no entén que es lliuri els mitjans catalans precisament a aquells que tant de mal fan a la llengua catalana arreu. Aquesta corporació en èpoques del tripartit ja va ser modificada la majoria de dos terços, per no consensuar amb l’oposició, de fet el mateix partit socialista ara reclamen consens, i no accepta el càrrec popular, i podria renunciar als seus llocs assignats. Els portaveus de CIU i PP van rubricar l’acord per garantir el pluralisme polític amb les retallades de fons.

Realment, jugar amb una eina tant important per la nostra identitat i tant potent per exportar la nostra manera de fer com la Corporació de mitjans públics, i convertir-ho en una batalla política per assumir-ne el control, i utilitzar-lo com a tracte de favor es un atac al nostre pensament col·lectiu, si afegim que hi posem en un lloc molt important una persona contraria a tot el que significa com a concepció de país, i identificació amb una identitat pròpia, trobem moltes de les causes de la nostra esquizofrènia nacional. El protagonisme i quotes de poder que els populars van assolint cedides des del govern, no es corresponen amb el seu pes en el Parlament, i més quan tot això es a canvi de res, més aviat al contrari, un greuge rere un altre, i un gripau cada setmana per engolir. Es un pacte nociu pels nostres interessos, i que no hauria de traspassar temes tant delicats com els nostres mitjans públics, que resisteixen tota la oferta contraria variada, i que poden canviar el seu rumb per desnaturalitzar-la definitivament, i deixar-la en una més amb una visió nacionalment espanyola com qualsevol altra, tal com ha succeït amb el nostre sistema financer de Caixes. De fet els que tant es queixen amb el seu intent de no perdre el lideratge dels partits catalans nacionalment espanyols, son els socialistes catalans, que amb la seva deriva habitual, critiquen el que ells precisament ja van fer en la seva etapa de govern, però esclar, cal tenir memòria. Pel que fa al govern, parteix de la posició equivocada de convertir aquest caramel pel país en una Corporació política, i no de vertaders professionals independents, com hauria de ser. Tots sabem que el control dels mitjans es basic per la potenciació dels partits, i naturalment prioritzen aquesta situació,a  la qualitat i independència d’uns mitjans de tots, que a l’estil del TC espanyol es converteixen en una baralla entre partits. Si cada partit ha de gaudir de representació, tots haurien de ser representats proporcionalment, i no marginar més de la meitat de grups de la cambra en benefici propi, i per acabar com sempre pactant amb els de sempre, i com deia posar l’enemic a dins de casa.