ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

ELS MITJANS AUTONOMISTES CONTRA TOT EL QUE VULGUI CANVIAR EL SISTEMA

Sense categoria
Des de l’aparició de Solidaritat Catalana, s’insisteix molt en els mitjans nacionalment espanyols, i em refereixo sobretot els digitals, mitjans sense cap tipus de credibilitat com e-noticies o d’altres, amb la mentida constant i repetitiva de la desintegració progressiva de Reagrupament, en benefici de la primera opció, cosa que per una part no es certa, i per l’altra no ens portaria enlloc fer un simple trasllat de la bossa pròpia de votants, i deixar tota la resta com si no existís.

Ja em vaig referir un dia a aquest mitjà concret que he anomenat, i que es podria fer extensible a altres, i que no fa servir els mínims criteris periodístics o la mínima ètica professional, tot en benefici d’uns objectius clars, com pot ser ara enfonsar una candidatura que saben ha fet una bona feina amb encerts i errades naturalment, i que vol sortir del sistema i comença obrir els ulls a molta gent, cosa que els representa una amenaça. Cada dia veiem com publiquen desercions o dimissions de membres de Reagrupament, i el seu pas cap a Solidaritat, arribant a titular aquests dies desbandada general com a capçalera. Diuen que hem desaparegut de les Terres de l’Ebre, del Berguedà de l’Alt Urgell, del barri de Sants o fins hi tot del Baix Camp, tots per falta de democràcia interna, i cantant les excel·lències democràtiques del nou moviment d’en Laporta.
La veritat es que Reagrupament ja ha fet la feina, ha realitzat tres assemblees, s’ha estes per tot el territori, ha obert seus a diferents llocs, un bon programa electoral amb la col·laboració de més de 600 persones, una Constitució catalana, i sobretot una llista al Parlament amb la generositat per bandera, al ser tots disposats a ser substituïts si es pot millorar la candidatura. Uns 3500 associats que treballen pel projecte, i que ara pretenen que tot se’n vagi a les escombraries, per posar-se a les mans d’una nova organització encara, i amb poc temps per fer una estructura. La unitat es necessària, però hi ha altres formules per enfortir un projecte que es comú, com l’aprovació de les llistes de la nova formació, i una cimera posterior per fer-les compatibles les dues i fusionar-les en una de sola, amb elements brillants d’una part i l’altra, que n’hi han amb tota seguretat.
Sembla o dona la impressió que els mitjans ja han pres partit i l’enemic a batre, i aquest no es altre que Reagrupament, per exemple les dimissions del Berguedà  i l’Alt Urgell no son d’ara, i provenen de mesos enrere, quan la notícia es dona com actual, per exemple el coordinador Marc Cortés de l’Alt Urgell no es membre de l’associació, ja que el febrer va deixar de ser-ho, i com deia el Berguedà la gran majoria segueix amb actiu. Les Terres de l’Ebre no s’hi ha esborrat la presència, ja que la mateixa assemblea local va fer fora la direcció per inactivitat, el mateix podríem dir del Baix Camp, on una part ha marxat, però ja hi ha una nova coordinadora que treballa activament.  De fet les altres son bastant més nombroses que les baixes en els últims temps, cosa que per cert no he vist publicat.
Es una espiral de mentides sobre les quals no es pot construir una iniciativa nova, ja que la base es el més important, i en aquest cas ha de ser el suficientment solida per agafar credibilitat, i la tàctica d’aquests mitjans sense cap tipus de sentit periodístic no em sembla la més encertada, i més quan els dos volem el mateix, i no som pas el rival a batre, que per cert es el gran beneficiat de tota aquesta misèria.
  1. Ja ho vaig preveure i així s’està complint. Els espanyols apliquen molt bé la dita seva “divide i venceràs” i així està passant. Ja ho van fer molt bé entre Catalunya i el País Valencià i ara ho estant fent amb l’independentisme.

    Crec que no s’ha de caure en el parany que tenir com a pedra filosofal i com a raó de viure el fet d’aconseguir la unitat dels indenpendentistes. Ha de ser l’objectiu principal però no l’únic. S’ha de gastar la força necessària per a intentar aconseguir-ho, però si es veu que és molt complicat: cadascú que faci la seva guerra de forma seriosa, rigurosa i clara sense més malentesos. Els catalanets no donem per a més, és la pura realitat.

    Espanya cerca i cercarà la nostra confrontació i no hem de caure al parany i començar a criticar i a veure enemics on potser no n´hi ha.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.