ELS MISTERIS DE LA MEMÓRIA
La compareixença de Dolores de Cospedal i Alicia Sanchez Camacho a la comissió sobre l’operació Catalunya ha viscut el fenòmen de la falta de memòria de les dues i la negació de l’evidència saben la seva total impunitat dins un Estat podrit com Espanya.
Aquestes dues persones en un Estat normal serien imputades i anirien a judici per tot el mal que han fet i la malversació de diner públic per les seves deries malaltisses contra Catalunya i contra la democràcia en general.
Escoltar el victimisme de Sanchez Camacho explicant que va haver de marxar de Catalunya a Madrid per la persecució que suportava a la que diu la seva terra i el malament que ho passava la seva familia per la imposició independentista. Cal tenir molt poca vergonya per dir això, de fet no li cal, sap que te un Estat al darrera que va en la mateixa direcció i que mai pagarà pel mal que va fer a la democràcia en general i a la butxaca dels espanyols en particular. Nega els audios amb l’excusa de la cadena de custòdia trencada i la manipulació, quan sap perfectament que en qualsevol altre estat no podria representar a ningú que no fos ella mateixa. També Cospedal arribar a dir que l’Operació Catalunya era una ficció.
Tanmateix caldria recordar els diners que va costar dels fons reservats per incriminar Artur Mas amb comptes a l’estranger i que encara que al final es va veure que era un muntatge, el va fer perdre 12 diputats i per tant va alterar el resultat electoral que lliurement havia de decidir la ciutadania, suposo que els buts de memòria tampoc recorden com les eleccions municipals a Barcelona en Xavier Trias també va ser acusat de comptes a l’estranger que com anteriorment eren una invenció i el van fer perdre aquelles votacions alterant també el resultat. La quantitat d’informes policials falsos que han incriminat polítics i molta gent de la societat en general i que han provocat tant de dolor repressiu.
Una operació perfectament planificada contra l’independentisme per part de les clavegueres de l’Estat i amb el Govern espanyol al capdavant finançada amb fons públics simplement per lluitar contra la democràcia a Catalunya marcada per la independència.
Per fer-nos una idea la malversació que per exemple llencen contra el President Puigdemont per suposades despeses pel procès independentista i enriquiment que el basen en diners gastats en el que no volen i que entenen com una font de riquesa per la persona. Aquesta no la veuen igual amb els casos que ara explicavem i que evidentment no passaria el filtre de cap Estat normal i implicaria una gran malversació que acabaria als jutjats.
Aquestes dues persones amb la seva impunitat d’un Estat com Espanya es permeten seguir aquesta burla contra les víctimes, de la mateixa manera que els franquistes s’han burlat de les seves víctimes fins el dia d’avui ja que tenen el relat i el poder.
Els misteris de la memòria.