ELS MINISTRES DEL PSOE-C
Si mes d’un cop he parlat de la desapareguda ministra Carme Chacon i el seu total oblit amb els seus votants, i els interessos de Catalunya en general per la seva lleialtat a Zapatero i la seva Espanya estimada, avui voldria dir quatre coses de l’altre ministre Celestino Corbacho, a traves d’unes declaracions fetes que reflecteixen clarament les seves prioritats.
Efectivament, el ministre de treball i immigració espanyol va declarar en una entrevista a El Periodico que considera que imposar el català als immigrants tindria un efecte contraproduent, ja què per ell l’administració ha de donar les possibilitats per aprendre l’idioma. Respecte el finançament que mai s’hauria d’haver parlat de vincular-lo a la votació dels pressupostos, i pel que fa a la revisió de la relació amb el PSOE considera que la vinculació ha estat plena d’èxits perquè han permès el PSC mantenir la independència com a projecte situant-se en la centralitat a Catalunya, i acaba amb una declaració de principis ja que diu sentir-se orgullós del PSC, però que es un ministre d’Espanya, i ho vol fer tant be com sàpiga, no com a ministre català, sinó com a ministre d’Espanya.
Amb aquestes quatre respostes del ministre podem saber mes coses del seu tarannà, i per afegiment del seu partit, i essencialment no difereixen massa de les conclusions que podem treure de l’altre ministre, i dels principals mandataris del PSOE-C.
Com deia el document intern del 2007 que es va filtrar per la xarxa, l’ús del català i els votants socialistes no van molt lligats, i fer aprendre la llengua que es vol conservar nomes com un detall folklòric a la nova població evidentment no es una prioritat, cosa que evidentment el castellà es tot un altra cosa. Pel que fa als èxits que ens parla del vincle del projecte amb el PSOE, ni podria citar alguns com votar a favor de la LOAPA, en contra de les seleccions catalanes, a favor de l’Estatut retallat o a favor d’uns pressupostos carregats d’incompliments amb Catalunya, per recordar nomes quatre votacions a Madrid entre moltes altres perjudicials pel territori què en teoria defensen, i que no han vacil·lat a rebutjar.
Respecte a la declaració de principis que no actua com a ministre català, sinó com espanyol, es tota una declaració de principis, ja que si be el seu nomenament es cosa del govern de Zapatero, la seva posada en escena a Madrid es cosa dels seus votants què esperen a canvi que actuí en el càrrec que ocupi ho faci des d’aquesta perspectiva, i evidentment deixa clar que la seva prioritat no es aquesta.
En resum una dada mes per desemmascarar aquest partit que es la punta de llança i defensor dels interessos de l’estat a Catalunya, ja que l’altre gran partit es residual en aquest territori, i algú te que fer la feina bruta per mantenir-nos a ratlla, cosa que amb la classe política que tenim, i la sembla ser indiferència dels seus votants no li es una tasca massa difícil.