ELS LIMITS DE LA VERGONYA HUMANA
Aquests dies a Myanmar, antiga Birmània, s’està veient fins on pot arribar la misèria humana, i el poc valor de la vida.
El pas d’un cicló amb tota la seva virulència ha arrasat algunes regions d’aquest estat, i segons els últims càlculs de Nacions Unides la xifra de morts podria passar dels cent mil, pobles sencers arrasats, i milers de persones desaparegudes, amb milions de desplaçats de les seves llars.
Amb aquest panorama desolador la dictadura militar que governa el país des de fa molts anys, i què ha mantingut l’hermetisme d’aquest territori davant del mon per cometre tot tipus de violacions internacionals, davant l’allau d’organitzacions d’ajuda, mitjans d’informació, i la visió del planeta centrada en aquest lloc ha decidit seguir en la seva presó particular, i rebutja gairebé tota l’ajuda oferta per no obrir el país.
Aquesta decisió se’ns dubte provocarà un augment de morts considerable, i moltes mes desgracies pels afectats. La ONU segueix negociant però les autoritats segueixen inflexibles.
La deshumanització ha arribat a no ajornar unes eleccions per una nova constitució feta a mida pels militars, i què igualment es va celebrar amb la coacció pel si com a bandera, i sense cap tipus de pietat per la gran part del territori afectat i la vida de la seva gent.
Es un exemple clar a on pot arribar la barbàrie humana i la pèrdua de tots els valors fonamentals, on la vida perd tot el valor, i es simplement un objecte mes de la cobdícia i les ambicions de poder desmesurades.
El mon hauria de reaccionar i fer el possible per evitar aquests drames gegants que han arribat als límits de la vergonya humana.