ELS JUDICIS DE LA VERGONYA
Avui a l’Audiència Nacional comença el judici als set activistes encausats per les mobilitzacions al voltant del Parlament el dia que s’havia de restituir en el càrrec al President Puigdemont, i com en moltes ocasions la Generalitat en la part acusadora com a part de la repressió
De fet en aquest cas concret ja es va acordar per part de l’àntic Govern la retirada que no ha estat efectiva. Ens van dir que nomes serien acusació si hi havia lesions a agents dels Mossos i es pugués acreditar adequadament. Van comunicar amb diversos escrits la retirada i l’Audiència els va respondre negativament. Es va al·legar que no es podia demostrar qui havia exercit la violència sobre la policia i per tant no es podia demanar responsabilitats als encausats. Davant això el Jutjat ha comunicat que el Judici no s’ajorna i que avui mateix es decidirà la qüestió, per tant segueix l’acusació de moment.
Acabi com acabi aquest judici en concret, la veritat es que ja ens hem acostumat a aquesta vergonya de veure en la part acusadora la Generalitat col·laborant així amb la repressió espanyola sense vergonya. Tanmateix no seria tant anormal quan ja es veu l’acció política dels nostres representants amb plena col·laboració amb un Estat repressor i sense cap rubor per tota mena de pactes. Aquesta contradicció flagrant entre teòricament defensar-se de la repressió espanyola plantant cara i col·laborar activament marca el nivell de burla a la ciutadania desprotegida per les seves propies institucions.
Si mirem el cas concret, ja te un pecat original, com es la restitució promesa en les eleccions que quan va arribar l’hora i amb en Roger Torrent com a braç executor va ser frenada i aquesta si portada a la paperera de la història, cosa que ja marcava el rumb que els nostres representants pensaven dur en les properes legislatures, amb embats imaginaris i acceptacions efectives deixant la sobirania del Parlament en un no res i deixant la societat catalana atrapada en les mentides dels seus representants. Davant això era de preveure reaccions que també han estat perseguides per les mateixes institucions que teoricament les defensaven.
La repressió continua, i els nostres continuen sent col·laboració necessària amb judicis de la vergonya com aquests que mereixen la màxima repulsa.