ELS FULLS DE RUTA
Crec que qui més qui menys comença a estar una mica fart de fulls de ruta, de nous estudis i de noves entitats per un mateix objectiu que periodicament anem descobrint. La roda del hamster fa temps que gira però sempre es mantè al mateix lloc.
Totes aquestes iniciatives, tàctiques o idees eren lògiques en el procès fins al 2017 cap a la independència, una època on tothom entrava en un món inexplorat que volia passar de la simple xerrameca partidista, un relat de fantasia o abrandat amb finalitat electoral a la realitat de trencar les cadenes que ens uneixen a l’Estat. Era un nou relat, un nou context que va agafar molts amb el peu canviat i que els més llestos van adaptar-se rapidament i segurament no per fer-lo realitat, sinó per pura supervivència personal o política. Tot era un aprenentatge, un estudi d’altres nacions que també havien anat pel mateix camí i de les reaccions dels diferents Estats i intitucions davant cada pas. En clau interna un estudi de les nostres possibilitats, les nostres febleses i un futur sense condicionament dels lligams de l’Estat i el que això comportaria.
En clau política, noves formes com el mateix Junts pel Sí i altres discursos que havien de donar resposta a la mobilització popular i alhora dialogar amb els poder factics catalans, els més lligat a l’Estat, un joc a dues bandes que fins la desobediència dels nostres partits al Resultat del Referèndum tenia tot el sentit del món.
Un cop passat i en el context actual, fa riure per no plorar aquests nous fulls de ruta que ens pretenen fer creure que han inventat allò que mai haviem descobert, o aquestes iniciatives que ara si tenen la formula exacta que mai haviem vist i que demanen una unitat que tots coincideixen com a fonamental i que alhora cap practica ni sembla en te cap intenció.
Les oportunitats o els objectius evolucionen fins arribar al climax on han de ser assolits o passen a ser derrotats i encara més trist sense lluita. Un cop passat això i amb unes actituds com hem vist els darrers anys el context queda remogut i el terreny de joc totalment enfangat per seguir amb la mateixa tàctica anterior que la societat ja no abonarà amb entusiasme fruit de l’engany rebut, així ho hem vist amb els resultats electorals o amb la mobilització mínima des d’aquelles dates. Enganyar te això i crec que l’assumpció de responsabilitats davant la ciutadania seria un bon començament abans repetir vells tics que fan vergonya aliena.
Cal assumir l’errada, nous lideratges i guanyar la credibilitat amb fets per tornar a recuperar la credibilitat, una paraula molt millor que els fulls de rutat que tots sabem de memòria.