ALBERT CORTES MONSERRAT

Veiem aquests dies com s’articulen corrents i plataformes dins del grup socialista de cara al seu Congrés, per cert ajornat com a bon acte de submissió davant la seva prioritat, amb Rubalcaba com  a primera persona, aquest deu ser l’exemple del federalisme que pregonen. Ara Montserrat Tura vol un model de finançament federal, i reformar la constitució com a eixos del seu moviment, crec que no sap de quin Estat esta parlant, ja que demanar impossibles sona a engany permanent. Per altra banda l’Entesa al Senat perilla, i ells ho volen evitar per seguir presentant ena aquesta cambra inútil un projecte d’esquerres catalanistes i federalistes juntes, amb la típica demagògia d’Iceta.

Un moviment anomenat Per sumar canviar,  i que recull les persones properes a la Tura, han fet publiques les seves propostes que es resumeixen en aconseguir un estat netament federal, recuperant l’Estatut aprovat pel poble, i articular jurídicament el dret a l’autodeterminació, de fet la plataforma ja ha penjat les seves propostes del projecte federal, d’una millor democràcia i propostes generals del socialisme, que per exemple reclama un model de finançament federal, davant la proposta del concert amb igual finançament per càpita a igualtat de competències en totes les comunitats, mecanismes de solidaritat, per tal que un esforç  similar doni dret a serveis similars, i ampliar els percentatges de recaptació i gestió catalanes. Vol reformar la Constitució per enfortir el reconeixement de Catalunya com a nació, el senat sigui una vertader cambra territorial, i la plena cooficialitat del català a l’estat entre d’altres coses. Ja en el Congrés, vol un grup propi per votar el mateix en totes les institucions on estant representats.

Estem davant d’una nova fantasia de la factoria socialista, on l’exconselllera Tura vol destacar en un sector concret amb unes propostes utòpiques, i on la capçalera federal ja no enganya a ningú, quan deixaran de dir bestieses amb un sistema que cap partit vol, i que no te cap majoria al darrere per aplicar-lo, Espanya mai serà federal, no forma part del seu adn impositiu, vol recuperar un estatut, que per si no ho sabia el Tribunal Constitucional amb totes les potestats per fer-ho, va retallar a consciència, deixant-ho en una eina totalment inservible, i deixant les coses molt clares, per si algú no els hi tenia, parla de legislar el dret a l’autodeterminació, quan la reacció per una simple consulta sense cap efecte vinculant, ja varem veure quina va ser, i la Tura encara parla d’un dret elemental reconegut per les nacions unides, què evidentment la precarietat de la democràcia espanyola mai reconeixerà. Per altra banda, reclama un model federal de finançament, una espècie de cafè per tothom actualitzat, i on tothom aportarà i rebrà serveis pel seu esforç, una cosa que com ja se sap es impossible, perquè la funció catalana dins l’estat espanyol, es donar generosament un espoli fiscal igual a un 10 % del seu PIB pels segles dels segles, cosa que sembla encara no ha descobert, i es un dels nostres principals topalls pel nostre desenvolupament. La paranoia arriba amb una reforma de la Constitució, cosa impossible sense una majoria que no ho vol, entre ella el seu partit, i per reconèixer Catalunya com a nació, quan ha estat esborrat fins hi tot del preàmbul estatutari, i no en volen sentir parlar, igual que la cooficialitat del català, cosa totalment ridícula, ja que com sabem, l’estat espanyol nomes te una llengua i la resta son anècdotes, principalment el català que viu arraconat i agredit dia si i dia també. Finalment vol votar el mateix en totes les institucions, quan sap perfectament que a Madrid no hi ha llibertat de vot dins el grup, i ells son un número més dins el PSOE, sigui a favor o en contra de Catalunya, com ja han demostrat moltes vegades.

En definitiva un conte irreal, què  a aquestes alçades ja no cola, o potser es que s’ha equivocat de partit, realment te un problema greu.