ELS ENÈMICS DE CATALUNYA NO DESCANSAN
Aquest 2013, com diu el text de l’Anna Salvador, tenim molta feina, convèncer i bastir d’arguments i fer arribar-los on encara tenen dubtes, no caure en provocacions i teixir una majoria tant aclaparadora que sigui incontestable als ulls del món. Mentrestant vigilar d’aprop els nostres representants que no desviïn el camí, i en especial aquells que segueixen jugant el seu paper contra Catalunya, dins la nostra mateixa societat, en concret i com a gran exemple, en Duran i Lleida, que continua escampant als quatre vents que ell votaria no en una consulta amb una sola pregunta de si o no, jo li preguntaria si hi ha alguna altra opció o que quantes preguntes hem de fer més. Segurament no ho sap, ho donaria un altre tomb amb alguna d’aquelles invencions o ambigüitats que ja formen part del passat. Crec que la seva formació va signar un programa electoral prou clar, i defensar el contrari es una estafa, i una burla que ja no te cabuda. Prou de federalismes, confederacions i bestieses que ningú ha demanat, simplement volem un estat, res més.
Objectiu: tres milions d’independentistes
Hem entrat en un any de vigília. Un any que hem de bastir d’arguments, de forces i d’optimisme per encarar el que ha de ser, ara sí, el primer pas d’una ruta d’una sola direcció cap a l’estat propi. El primer pas serà, doncs, la consulta, i malgrat sempre he dit –i ho continuo creient- que el sol fet de fer-la ja serà una victòria, ja que ens hi posem, si la guanyem, millor. I per a poder-la guanyar ens cal ser més, i més convençuts. Hem d’explicar que ens cal un estat per a poder garantir-li a tothom drets bàsics com l’educació i la sanitat, com un habitatge digne, o com més i millors oportunitats laborals per a més gent. Ens cal un estat propi per a sanejar i millorar els estaments administratius, judicials i policials. Ens cal un estat propi per assolir la plena normalització de la nostra llengua. I potser, fins i tot, per a guanyar un mundial. I ens cal explicar-ho a més gent.
Hem d’aclarir que el referèndum el celebrarem per un principi democràtic bàsic. I que això no comporta cap fractura, perquè el que fractura són les amenaces totalitaristes, militaristes i antidemocràtiques que no tenen més arguments que la força i la por. Les raons, les explicacions, les preguntes, les respostes i les decisions no fracturen. Nosaltres no, que no volem fracturar; nosaltres volem unir, volem sumar, volem ser més per a fer un país de tots. I per això, hem de fer arribar el debat sobre l’estat propi a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya.
I ens caldrà insistir més, encara, en el que s’ha començat a anomenar la Catalunya indecisa. Allà on el suport a les opcions sobiranistes és menor i on cal picar més pedra per convèncer els que veuen amb recança la Catalunya independent. Més enllà de continuar buscant suports i aliances fora del Principat, i sense oblidar els ànims que ens hem de seguir donant entre els convençuts, ara cal incidir allà on es multipliquen les possibilitats de vèncer prejudicis fent que arribi el missatge que un Estat català serà millor per a la vida de tots els catalans i catalanes.
I no hi ha temps per perdre. L’ANC i Òmnium ja han posat fil a l’agulla; ara cal que tots hi anem al darrera i que ningú es quedi fora de joc.
Anna Salvador
En diuen diplomàcia però no ha de ser una qüestió tova perquè sempre parlen de coses que de toves no en tenen res!
Catalunya durant més de tres-cents anys ha estat sotmesa a continus atacs genocides per part del Regne de Castella fins al 1832 i per part d’Espanya -nova nominació que se li donà aleshores al Regne de Castella i Nacions annexionades segons argot de l’època. El patiment que han acumulat els catalans en forma de morts, tortures, càstigs de tota mena, robatoris i espoliació ha generat un pòsit de por i manca de confiança en ells mateixos que ha matxucat el sentit de les paraules i la lucidesa i habilitat dels catalans en fer-les servir amb tota la seva força i lluïssor.
Això cal tenir-ho en compte per entendre l’expressió de l’anhel de molts catalans més debilitats en aspectes del seu caràcter que altres catalans més compromesos en la lluita diària per l’alliberament de tota la seva nació.
Això també cal tenir-ho en compte perquè en aquests moments, polítics, blogaires i la majoria de mitjans estan immersos en una mena de moda per fer servir aquest llenguatge tou i llefiscós d’aigualiment i debilitament del sentit d’aquestes coses.
Uns es deuen pensar que amb un llenguatge així convenceran més, altres l’utilitzen potser per assolir l’efecte contrari “desactivar més” -tot està inventat, i molt sovint el mal és més hàbil i astut que el bé-, i uns tercers potser fan servir aquest llenguatge imprecís, jugant amb la bona fe dels incauts catalans i amb les seves ganes de plena llibertat, per dins de la imprecisió guanyar vots i suports, i per acabar fent la seva i portar Catalunya de nou a qualsevulla mena de submissió, sub alternança (Broggi dixit) o a una independència borda on res no canviï del statu quo.
Cal il·luminar les paraules i el llenguatge per a treure la pols i el fang que desfigura encara avui aquestes paraules i la nostra capacitat d’expressar-nos i per superar els elements de confusió que hi provoca la por atàvica a no ser acceptats tal com som els catalans, tot això, tot hi trobant-nos ja en situació molt avançada en el camí del nostre alliberament nacional.
És per tot això que recomano a tots els catalans més convençuts i implicats que no es pensin que els seus interlocutors, per molt indecisos que siguin, siguin també ignorants, idiotes o malaltissos de caràcter. Per tant no els tractem com a tals fent servir paraules debilitades i ambivalents o poc precises quan la gent necessiten escoltar convenciment, virtut, fermesa, lluïssor i potència!
Molts dels immigrats nostrats han vingut de països com la mateixa Castella que naturalment no tenen ni per aproximació el complex d’esclau que encara patim molts catalans per les giragonses de la història que tan cruament hem patit, aquesta gent que ens rodeja i que per alguns poden semblar gran part dels indecisos agraeixen les coses clares i la xocolata espessa, un llenguatge clar, convençut i ho repetiré mil vegades, un llenguatge potent, lluny d’acotar el cap quan parles i fer anar les mans com ones d’aire cargolades pels efectes del calor convectiu.
Si la Independència és una cosa potent … molt potent! … Si la Independència és un dels valors de més transcendència de tota nació …. per què fem servir sinònims que l’esquivin, que esquivin la seva veritable potència de llibertat i de progrés que significa i comporta… per què coi l’amaguem sota el mot “sobirania” un mot que no expressa clarament on comença i on arriba la capacitat de tirar endavant o endarrere?
El mateix que val pel mot “sobirania”, quina? val pel mot “estat propi”, quin? i val també pel mot “Consulta”, referèndum o no? vinculant o no?
Ens cal doncs un xip interior o en la seva absència un diccionari de sinònims, en llengua catalana i la seva corresponent traducció a l’anglès de la diplomàcia internacional, per tal que es comprengui plenament el significat del que estem fent, perquè ho comprenguin els anomenats “catalans indecisos” i perquè ho entengui la comunitat internacional i sobretot les Cancelleries d’assumptes exteriors dels Països favorables i també dels Països indecisos envers la Independència de Catalunya:
Estat propi és sinònim d’Estat Català Independent.
(En l’escrit d’Anna Salvador ja apareixen els termes “estat propi” i “estat català” en punts i apart diferents)
Consulta és el sinònim de Referèndum pels catalans porucs i temorencs .
(En l’escrit d’Anna Salvador ja apareixen els termes “consulta” i “referèndum” en punts i apart diferents)
Jo aconsellaria l’ús de les paraules plenes i lliures tal com volem Catalunya, plena i lliure!
Almenys l’Anna Salvador ha fet servir alguns, no pas tots, sinònims que es complementen i gradualment volen poder significar el que ens cal assolir, ho entendran els conqueridors, els dèbils, els porucs … els penso mal anomenats indecisos?
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció