ALBERT CORTES MONSERRAT

El Cercle d’economia, entitat que agrupa l’elit empresarial i econòmica del país, i presidida per Salvador Alemany, president d’Abertis, constata que a Catalunya hi ha un malestar i idea creixent de tracte injust per part d’Espanya, tant econòmic com de reconeixement de les nostres aspiracions, que provoca un distanciament d’una part important de la població catalana vers l’estat espanyo,l i opina de la seva recepta per desprès del 28 de novembre.

Creuen que la nova etapa serà diferent a l’actual, ja que l’estat autonòmic ha fet fallida, i mostra clares limitacions per encaixar les aspiracions d’algunes comunitats com Catalunya. De totes maneres fuig del sobiranisme, i recomana refer el pacte constitucional que afavoreixi aquest encaix, i abandonar també el peix al cove, què considera de curta mirada. Proposa tres mesures, demanant als dos grans partits espanyols abordin el tema amb una visió llarga i allunyada de l’electoralisme, una aposta per dinamitzar la Constitució, i que no sacralitzi el que fa 30 anys representava, amb una actualització per adaptar-la a una societat més complexa, i per últim a la societat catalana, que amb una majoria perfili un model de conformació de l’estat, fugint d’un nou estatu,t i creant un nou marc per tal de restablir la confiança amb Espanya, que ajudarà a tots a sortir més ràpidament de l’atzucac actual.

La elit empresarial catalana amb el seu esperit poruc, i de fals pacte amb l’estat, fa una espècie de brindis al sol, evidentment denunciant els greuges, però fugint del que deuen considerar per interessos propis, el radicalisme dels partidaris de l’estat propi.  Aquesta entitat constata el distanciament de part de la població respecte de l’estat, fruit de la presa de pel constan,t i del maltracte sense fi que patim. Veuen molt clar que les autonomies han  arribat a la seva fi, i no compleixen amb l’objectiu de l’encaix dels territoris, finalment s’han adonat que aquestes estructures de pa sucat amb oli tant sols es van crear per mantenir amb falses esperances, a les nacionalitats històriques com Catalunya contentes i enganyades.  Curiosament rebutgen també el peix al cove practicat fins ara, que ens ha portat a auto enganyar-nos, com amb el nou i inútil estatut, què ràpidament ha esta neutralitzat per l’estat, per tant si aquest sistema es inviable, tant sols en queda un altre, que es el nostre propi estat, però d’això no en volen sentir a parla,r i pretenen que els dos grans partits espanyols abordin el nostre tema, cosa que no en tenen cap necessitat, i on els dos saben com actuar exactament igual, per altra banda demanen actualitzar la Constitució, quan saben que això es impossible per la seva rigidesa, i les majories necessàries per reformar-la que no s’han produït, i menys es donaran per donar una engruna més de poder per Catalunya, quan es un tractat com diu en diversos articles, entre d’altres coses per mantenir la unitat de l’imperi, i centralitzat amb un pensament únic, on una nacionalitat es la primera, i la resta de tercera divisió. Per últim, i reblant el clau, parlen d’un nou marc per la nostra relació, que saben molt be que no existeix, suposo es deuen referir a la utopia federalista, que Espanya mai acceptarà, ja que no te cap necessitat de cedir cap parcel·la de poder. Per tant nomes hi ha dos menes de relació, la submissió com fins ara, o el nostre propi estat, què normalitzarà la nostra situació, i ens col·locaria en el 4rt. Lloc d’Europa sense el llast espanyol.

Son la classe empresarial amb lligams i interessos amb l’Estat, què actuen de tap per frenar la llibertat, i les ànsies de molts per decidir el seu propi futur,  i fer un estat del benestar molt més potent per les futures generacions. Es positiu les seves alertes, però no les seves receptes, ja caducades i inviables.