ELS EMBOLICS DE PERE NAVARRO
Sense categoria
No deixa de ser curiós que un republicà convençut, demani abdicació del Rei per substituir-lo pel Príncep, de debò creu que això preocupa a la gent a Catalunya, com es pot fer l’orni a les posteriors entrevistes, si al cap de dues hores el PSOE ja treia nota de premsa criticant les seves declaracions, no se sent desautoritzat, no creu que hauria d’haver consensuat amb el seu partit aquesta proposta abans de sortir i disparar sense sentit. Realment es molt trist les justificacions en nom d’una renovació democràtica espanyola que diu reclama la ciutadania, quan fa quatre dies va votar en contra del dret a decidir de la gent, encara que sigui una reclamació majoritària, quin tipus de reforma vol que no inclou defensar la democràcia. Realment el grau de mediocritat i desorientació d’aquest partit que te com a màxima preocupació votar sempre al costat del PSOE, i molts cops contra els nostres interessos, i anar contracorrent defensant una submissió sense sentit, i un criteri democràtic devaluat que nega els drets dels catalans. Us adjunto article d’en Toni Aira que crec ho defineix perfectament.
Pere, has abdicat?
Toni Aira
Transcorria ahir el Debat de Política General (anomenat pels nacionalistes espanyols com a Debate sobre Estado de la Nación) amb l’habitual previsibilitat i el pimpampum entre els dos grans, quan va Rubalcaba i es fa el federal i diu que cal reformar la Constitució per mirar de resoldre l’encaix de Catalunya a Espanya. Ell, jacobí entre els jacobins i executor com pocs de l’amputació de l’Estatut del 2006 a Madrid. Però escoltin, ho vaig rebre bé. Que té la coartada perfecta de l’enrocament i la majoria absoluta del PP que li asseguren que això no passarà? Correcte. Però ho va dir. Tot i que per a desgràcia del seu seu projecte polític, ja prou desdibuixat i poc creïble de fàbrica, el mateix dia va Pere Navarro i li ho agraeix contraprogramant-lo amb una ocurrència sobre el rei. Diu que ha d’abdicar. Ara. I ahir, precisament.
Rajoy, si fos ràpid de reflexos i tingués una mica de punx polític autèntic (que no és el cas), li podria haver etzibat en ple debat a Rubalcaba què n’opinava ell, de l’abdicació o no del Borbó. L’hauria mort. Però no va passar. Rajoy, si no ho té escrit no ho diu. Aquesta és la justa mesura de la seva solvència com a líder. La de Rubalcaba la dóna la seva incapacitat per transmetre convicció quan busca la connexió emocional amb un món indignat que ja li ha dit que no se’l creu. I la mesura del lideratge de Navarro la dóna la seva inoportunitat.
Sobre la proposta de Navarro per l’abdicació del rei: per un dia que el PSOE li fa un gest, calia que el PSC li rebentés el debat i que el contraprogramés així? Però a més, regat curt a banda, de veritat creu Navarro que la prioritat del país (Catalunya) passa per aquí? El paper del PSC és votar amb el PSOE al Congrés en qüestions que afecten Catalunya però emetre declaracions gratuïtes de cara a la galeria per mirar de desmarcar-se’n? Vol transmetre Navarro la sensació que calla quan ha de parlar i que parla quan ha de callar?Inoportú, en aquest cas, potser és dir-ne poc.
La gesticulació buida, la que sap que es fa com a forma d’esbravament sense esperar-ne conseqüències reals, és propi de partits petits amb vocació d’irrellevància i d’agitació. En tot cas, és impropi del PSC que havíem conegut tradicionalment. Però ha passat. Des d’ahir mateix ja té resposta contundent del PSOE via un comunicat breu però on deixa clar que no està per l’abdicació del monarca. I això no ho sabia abans, el PSC? No podia haver coordinat mínimament la seva acció i/o descartar-la si sabia que es quedaria sol? Què ha passat, doncs? Potser és que Pere Navarro ha abdicat de la voluntat de liderar un partit gran i prefereix entretenir-nos agitant des d’un de crònicament minvant?