ELS DRETS FONAMENTALS
La sentència d’Estrasburg ha deixat clar que els drets fonamentals son amenaçats i en clar retrocés a l’Estat espanyol amb una democràcia d’esquena a la ciutadania, no per servir-la, sinó per coaccionar-la.
Efectivament, el Tribunal Europeu dels drets humans condemna l’Estt per violar la llibertat d’expressió i indemnitzar els dos joves que van cremar una fotografia dels monarcas espanyols i que van ser condemnats a una pena criminal que van poder evitar pagant 2700 euros cadascun.
De fet , el TC va ratificar la condemna dient que l’us del foc augmentava el menyspreu i odi envers els reis i la seva institució. El Tribunal europeu defensa que es un mode d’expressió i això no demostra odi, sinó intenció de debat. En el mateix TC i en vot particular ja s’apuntava que el delicte d’odi nomes es podia aplicar a qui provocava discriminació sobre col·lectius vulnerables i no per protegir institucions de les critiques públiques. Europa afegeix que aquest suposat delicte malmet el pluralisme, la tolerància i l’esperit obert d’una societat democràtica.
Un cop dur, de fet un més per la democràcia a la deriva espanyola. Nomes cal veure les reaccions dels tres principals partits, traient ferro a la sentència i reafirmant que continuarà sent delicte les injuries a la reialesa o a símbols com no ho poden entendre d’altra manera.
Europa deixa clar, el que es una evidència, la societat te tot el dret a mostrar la seva disconformitat amb una institució o persona pública mitjançant actes com la crema de fotos. Les institucions o símbols no poden ser xantatge o imposició per llei als ciutadans, aquests han de gaudir de mecanismes per obrir debats sobre les mateixes i protestar si ho veuen necessàri per incomode que resulta. De fet en el cas que ens ocupa la institució monárquica no pot estar per damunt del be i del mal, ni passar per la veu de la ciutadania, altrament tornariem a l’època medieval amb el vassallatge i la repressió.
No es poden protegir les institucions a cops autoritaris, i deixar clar que la sobirania popular està per damunt de tot en una democràcia sana. Un altra cosa es discriminar col·lectius vulnerables, però institucions mantingudes per tots no tenen excusa, i pel que fa als símbols han de poder ser admesos des de la perspectiva de diversos sentiments que han de poder gaudir de la seva expressió, més enllà que ho considerem encertat, o ens agradi més o menys.
El pluralisme, ès això. Espanya no hi ha dubte que aquestes paraules li son cada cop més lluny i la ciutadania sembla acceptar-ho sense més, la qual cosa diu molt poc de la mateixa.
Sense entrar en codis penals o judicials, el fet de cremar una foto d’algú, una bandera o quelcom semblant es pot atribuír, communment, a odi o rancúnia. Em costa veure en aquests fets una intenció de debat, per molt que el Tribunal ho digui.
I no se si és molt positiu revifar focs que després són dificils d’apagar. Molts “focs” (inclossos l’empresonament de polítics per les seves idees) són autèntics models de comportament polític (i moral) d’allò més primàri.
Es podrán cremar fotogràfies del MHP de la Generalitat, per exemple? De ben segur que sí (com hauríen de poder-se cremar d’altres, reis i capitostos inclosos), emparant-se amb la llibertat d’expressió… i en “obrir debats” [sic!]. El què no se és quins beneficis s’en poden treure d’això… més enllà que la persona cremadora es trobi confortat amb el seu acte “heroïc”.
Aentamenrt
Simplement es tracta de llibertat d’expressió i això crec es sagrat en qualsevol societat saludable democràticament, independentment que aquestes accions ens agradin més o menys.
Salutacions
Albert