ELS DINERS DE TOTHOM
Un dels grans mals de la nostra democràcia, és la facilitat que tenen els nostres Governs en distribuir els diners públics, sense pensar que no son seus, son diners de tots i per tant el control i estudi de les inversions ha de ser extrem.
El Govern de l’Ajuntament de Barcelona amb l’alcalde Collboni al capdavant sembla que tingui la butxaca foradada, cosa que no seria greu si no fos que els diners son de tots i per tant no es pot fer tot el que es vulgui. Ara una Beca per novel·listes llatinoamericans amb una residència a Barcelona per autors d’aquesta nacionalitat dotada amb 80 mil euros. Ofereixen tres mesos a Barcelona per establir un diàleg amb la ciutat i que en surti una obra basada en aquesta experiència, tot això en el marc de la Fira de Guadalajara de Mèxic i on Barcelona es convidada. Els autors catalans ja han expressat la seva indignació. Primer vam veure aquella actuació del grup catalanòfob Teatro sin papeles on es burlaven repetidament de la nostra llengua i ara aquesta altra atrocitat cultural promocionant per si calia el castellà i de pas deixar la nostra llengua en no res, en una croada sense fi d’aquest consistori sense cap respecte per la nostra cultura.
Diners catalans, per anar contra la cultura i la llengua catalana. Cal ser molt miserable i un nul sentit del respecte per la nostra identitat que voldria substituïda com més aviat millor i sense cap vergonya.
De fet encara recordem com s’ha multiplicat el suport econòmic de 200 mil a 400 mil euros per l’anomenat Districte 11 per els refugiats palestins al Pròxim Orient i donar suport als refugiats de Gaza sense cap vergonya i sense consulta previa a la ciutadania sobre el tema i la destinació dels seus diners on les necessitats de fora passaran per davant de les del territori i de la seva gent.
Son nomes tres exemples de la catalanofòbia del PSC a l’Ajuntament de Barcelona, on aquesta ideològia que buscar destruir la nostra llengua i identitat, per si no fos poc ho fa amb els diners públics de tots i sense consulta prèvia. Una idea la dels diner públics que aquests polítics els tracten com si fossin privats i per consum propi a la carta, una prova més de la baixa qualitat d’aquesta democràcia i dels nostres representants amb un element tant sensible i tant controlat en democràcies normals.
Son els diners de tothom.