ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

ELS DILEMES DEL PRESIDENT

General

Aquests últims dies hem sentit declaracions contradictòries del President de la Generalitat, que cada dia poden ser mes nombroses per la impossibilitat de justificar el que no es pot justificar.

 

A la premsa diumenge, llegim amb tristesa com el President de Catalunya ens diu que el seu objectiu no es posar en dificultats a Zapatero, i ahir al Parlament  ho ratifica, però recorda que li ha causat problemes i què ho seguirà fent,ja que Catalunya per sortir del pou li cal un bon finançament què no vincula a les balances fiscals.

 

Realment ja es prou trist que la prioritat d’un president es no portar dificultats a un altre, com un simple secretari de Madrid a la Generalitat, i desprestigiant el càrrec que ocupa, però la segona part fa riure, quins problemes ha causat el President Montilla al PSOE, jo diria que tret de la creació del tripartit, que no semblava ser l’opció preferida de Zapatero, què apostava per la sociovergencia, no crec que pugui tenir queixa de cap problema des de la Generalitat.

 

Recordem que el PSC nomes aprovar l’Estatut del 30 de Setembre ja va presentar a Madrid esmenes contra ell, i a la taula catalana de negociació simplement va desaparèixer per passar a l’altre costat, en el seu favor cal dir que a la part catalana fruit de la mediocritat general, la representació va ser pèssima, però això es un altre tema, i desprès  amb la renuncia del grup propi mai han fet servir els seus diputat com a pressió.

 

Ara amb les balances per fi publicades, les dos parts diuen que son dades orientatives, i què no son referent pel nou model, jo em pregunto la insistència a publicar-les si resulta que desprès no serveixen de res.

 

Les dades crec son molt clares, i l’espoli mes que demostrat i per variar tot disfressat amb mentides com que les comunitats mes riques son les quatre amb mes dèficit fiscal, cosa que si mirem el rànquing veurem que no es així, en canvi algunes que ho son mes, presenten superàvit en els seus números, un autèntic frau per oficialitzar l’asfixia econòmica a Catalunya, i per extensió als Països Catalans, i això segons el govern de la Generalitat no ha de ser un punt fonamental pel nou finançament, ja n’hi ha prou de prendre el pel a la població i de tanta mesquinesa política.

 

Davant les dades, crec que el Concert Econòmic com el País Basc es l’objectiu, qualsevol altre esparadrap a la ferida sagnant no servirà de res, i a mes, com ja han avisat des de Madrid, serà un model per tots i de poc increment  per la crisi existent, i la falta de voluntat de l’Estat.

 

Si la dignitat existís, la proposta de concert conjunta de tots els partits catalans, o la majoria, seria el que s’esperaria dels nostres representants, però malauradament no serà així, i la prioritat serà no posar dificultats al nostre botxí de torn i presentar uns números de saldo venuts com una meravella.

 

Esperarem que s’inventen per lloar la sentencia de la retallada de l’estatut al TC, segur que les ments pensants socialistes ja deuen estar treballant en els tema per mantenir la letargia de la societat catalana.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.