ELS DELIRIS DE PEDRO J. RAMIREZ
El diari El Mundo dirigit per Pedro J. Ramirez, en un article d’opinió publicat avui pel mateix director, dona idea de la mentalitat feixista d’aquest senyor, i de les mentides que s’han de llegir, i que donen a pensar que apart de nacionalisme espanyol ranci i tarannà molt poc democràtic, també hi trobaríem alguna substancia al·lucinògena en el cervell del que signa el comentari, barrejada amb altes dosis de racisme a la diferencia.
Per no reproduir-lo integrament, primer per la seva llargada, i desprès per no ferir la bona sensibilitat d’algun lector, el resumiria dient que comença a partir d’un exemple de 1790 a França on els territoris de llengua basca, i davant els seus arguments de separació per motius històrics i de llengua, van ser desatesos i units amb els seus veïns sense permetre cap altre discussió sobre el tema. Es pregunta perquè ETA sempre ha atemptat a Espanya i no a França, ho raona en època franquista, i ara ho motiva dient que saben que a l’estat espanyol al final acabaran desintegrant-lo i aconseguint els seus objectius, i ho compara que fa uns segles fins hi tot el federalisme a França comportava la guillotina, i això comporta que ara per exemple un bretó tant sols es considera una manera singular de ser francès.
Ens descriu que tracten de trencar Espanya per crear un estat basc independent, i donat que la insurrecció popular ha fracassat ho intenten amb una rendició de l’Estat disfressada de negociació política, i on els últims atemptats son un avis contraposat a les èpoques de pau. Quan Aznar els va anomenar moviment d’alliberació nacional i va enviar interlocutors van pujar de categoria, i a cada negociació s’apropen al seu objectiu, per molt que Zapatero ara digui que els temps del diàleg s’han acabat.
A l’ultima part entra en acció Catalunya, ja que es on dirigeix la mirada ETA amb l’afer del nou Estatut, i el seu efecte de col·lapse institucional, així com la llei d’educació que prohibeix el castellà, i en un nou finançament que inclús millora el concert econòmic basc. Tanmateix el TC es incapaç de dictar sentencia a un text que reconeix Catalunya com a nació, estableix la bilateralitat, i blinda la legislació pròpia davant l’estatal, ho resumeix dient què el territori català te tot el que te un estat, excepte exercit i seleccions esportives. Acaba fent una crida per enfortir l’estat davant els que el volen destruir pas a pas.
Realment la paranoia i la catalanofòbia d’aquest senyor no te límits, desprès de perdre l’afer de la piscina a Mallorca, sembla, si es que no ho havia fet ja, ha perdut el cervell, ja que en aquest text totalment antidemocràtic defensa la via francesa de fa uns segles per no permetre la lliure decisió d’un poble pel seu futur per reial decret, i per la força de les armes si es necessari. Considera el diàleg una mesura de rendició, i on tant sols la força de les armes ha de solucionar el conflicte, i per embolicar-ho tot ho compara amb Catalunya on diu barbaritats com la prohibició de la llengua castellana a Catalunya, cosa que es deu produir en la seva ment malalta, i ens diu que l’Estatut diu que som una nació cosa que no es veritat, desprès del “cepillao” com deia en Guerra, va quedar en el preàmbul una frase rocambolesca que no cal repetir, i sense cap valor, la bilateralitat ha quedat demostrada amb el finançament que no ha existit, i el blindatge competències es d’un acer tant fi que deu estar foradat per tots els costats. Les dos perles esquizofrèniques son que el nou model per Catalunya supera el concert basc, tant de bo, però malauradament tant sols es fum, que en el millor dels casos perpetua l’espoli fiscal, i el millor quan diu que som com un estat sense exercit i seleccions esportives.
Francament jo li diria que si som un estat, l’exèrcit ja ens el formarem nosaltres, i per unes seleccions esportives mes o menys, no ho crec un obstacle insalvable per signar dema la declaració com a nou estat dins la Unió Europea, la realitat es molt diferent, i no tenim ni poder econòmic, ni polític, ni res. Es una diferencia força gran, i què elements com aquest donen mes raons per desprendre’ns d’aquest estat que ens odia, i prohibeix el nostre futur com a poble.