ALBERT CORTES MONSERRAT

El diputat d’ERC Joan Tardà, acompanyat del candidat a les Europees Oriol Junqueras, denunciarà a Estraburg la manca de democràcia espanyola per plantejar qüestions sobre la Casa Reial, desprès de rebre constants negatives, i esgotar els procediments per preguntar sobre el pressupost o activitats de la família borbònica.

Segurament el dia 15 d’abril es presentarà la demanda contra l’Estat espanyol, per la rèmora borbònica tant ben protegida i amagada en aquesta suposada democràcia, ja què els seus intents de transparència en el tema venen de lluny, i la resposta sempre ha estat la mateixa, des de la bateria de 100 preguntes presentades per aclarir la partida pressupostaria a la família reial, i on es pretenia què el govern espanyol cada trimestre detalles aquesta comptabilitat, va rebre la negativa d’admissió a tràmit amb l’excusa de que la persona del rei es inviolable i no esta subjecta a responsabilitat, i on el recurs al TC tampoc va prosperar, esgotant ja la via espanyola.

Realment què la transició espanyola te molts forats foscos, es una evidencia, i què la democràcia posterior a l’Estat Espanyol es de segona categoria, es va refermant cada dia, però si una cosa es inexplicable es el regnat borbònic, un personatge imposat pel dictador, que recordo mitjançant un cop d’estat que va provocar una guerra civil contra la república legitima, i es permet el luxe d’un cop passat aquest malson canviar l’ordre de les coses, i enlloc de recuperar el sistema perdut per la força de les armes, canviar-lo i demostrar què la farsa de la transició incloïa rèmores com la monarquia sense dret a replica ni consultar la ciutadania.

Els mitjans de comunicació sempre han intentat  fer la feina de propaganda, i crear una imatge idíl·lica d’aquesta família que li atorguen grans responsabilitats, i gran acceptació de la població, però mai s’ha preguntat directament a la gent pel tema, i es una de les raons per no obrir el meló constitucional, ja què el desprestigi d’aquesta monarquia gairebé intocable, amb unes despeses fosques què no han de ser justificades, i unes tasques què veritablement fan riure per no plorar, son de difícil justificació.

L’episodi del 23 F, amb la poca claredat amb les posicions del monarca, més preocupat de mantenir la seva cadira que del procés democràtic,  les caceres d’ossos com a divertiment reial, els discursos propis encara de l’època feixista amb la unitat del reialme com a cosa sagrada, i la no imposició del castellà per exemple, la foscor de les seves finances, i el tractament al rebuig en forma de fotos cremades i una justícia totalment desproporcionada, sumat a la poca capacitat de diplomàcia en fets com l’episodi amb en Chaves, on la seva vena dictatorial va sortir pels quatre costats per vergonya de l’estat què representava, son proves suficients  per engrandir la seva llegenda.

Aquesta demanda hauria de treure els colors a l’Estat Espanyol i la seva fràgil democràcia, ja què viuen ancorats en el passat i no volen evolucionar, per tant Europa te dret a saber-ho de primera ma, igual què el tracte que reben nacions com Catalunya dins aquest estat de l’Unió, on tot s’hi val per seguir la seva ruta establerta per damunt dels principis d’igualtat i de llibertat de decidir de les persones.