ALBERT CORTES MONSERRAT

Desprès del silenci cínic del President espanyol Zapatero, i les declaracions prepotents,  i impertinents de De la Vega, ara toca els barons socialistes mes destacats.

La primera perla l’ha deixada anar el president de Castella La Manxa Sr. Barreda, manifestant que Catalunya s’ha d’acostumar que es molt important però es una comunitat autònoma mes.  Francament això per desgracia nostre fa prop de 300 anys que ho sabem, gracies al famós seny català, la por, i la pressió de l’estat, no hem estat capaços ni de aconseguir un finançament com el poble basc per poder treure el cap amb garanties, i així ens hem anat diluint en aquest invent anomenat Espanya, suportant un espoli demolidor, i uns atacs de tot tipus que mai han rebut una contestació enèrgica. Ara hem arribat al límit, i els propis companys del President Montilla no entenen les seves queixes justificades, i de moment la negació a passar un cop mes per l’adreçador espanyol.

De totes maneres si fóssim una mes, gaudiríem dels drets que tenen altres comunitats i què nosaltres no podem somiar, per tant Sr. Barreda, ni tant sols arribem a ser una mes.

La segona perla, be del President gallec Sr. Touriño, que li preocupa que cada euro de mes donat a Catalunya serà un menys per ells.  Li recomanaria que repasses si es que vol, les balances fiscals publicades, i veurà que precisament el camí de l’euro es en sentit de sortida del territori català per no tornar mai mes, i això te un límit i aquest ha arribat, i a mes sabrà que una llei orgànica simplement un cop aprovada, s’ha de complir, o es que nomes era per salvar les aparences.

També el president aragonès Sr. Iglesias ha manifestat que no pot haver un acord amb Catalunya, i un amb la resta, sinó conjuntament.  Aquest acord conjunt ja sabem que vol dir, mes del mateix, i Catalunya no s’ho pot permetre, i li recordaria que un estatut aprovat simplement s’ha de complir, el seu i el nostre, no hi ha mes història.

Per últim no podia faltar aquest gran amic de Catalunya, el Sr. Bono que no creu que el PSC voti en contra dels Pressupostos, i creu que els diputats catalans tenen un deute amb Zapatero.  Francament amb la primera part jo tampoc m’ho crec fins el dia que ho vegi, i seria una gran noticia pel poble català.  Respecte a la segona part, crec que Zapatero deu molt de la seva victòria als resultats a Catalunya, on una bossa gran de vots peti qui peti, i facin el que facin, i encara que resulti increïble els voten sense una aparent reflexió anterior.  Però que no s’enganyi, les mentides acaben passant factura, i el pèssim governant que presideix la moncloa te el crèdit esgotat, i sense voler ens ha donat un cop de ma per alçar la veu per primer cop, i espero que continuí així fins encetar el procés d’emancipació nacional.  Encara resultarà que li haurem de donar les gracies pel seu “talante”.