ELS ATACS PER PARTS
Com be diu en Germà Capdevila, l’Estat no s’atura, ni ho farà, buscarà noves formules per fer-nos caure de quatre grapes i anul·lar una victòria que tenim a tocar, i que nomes la podem deixar escapar nosaltres mateixos. Fins ara hem superat totes les proves. Tenim una majoria al carrer i una majoria parlamentària. Ara i a la desesperada falta la tàctica de convertir una revolució de tots i nacional en una ideològica, i amb això l’esquerra hi te tirada. El caramel del poder, la substitució de CDC a l’horitzó i finalment desprès de carregar-se la transversalitat i el procés de pas veure que si no ho fem junts no hi arribarem mai. Cal saber veure aquest nou parany i els mateixos militants de l’esquerra han de ser els garants de no caure a la temptació.
El pla B contra la independència
Germà Capdevila
La primera reacció a la victòria independentista del 27S va ser intentar diluir el triomf amb l’excusa de no haver superat el 50% dels vots. Vam intentar durant anys comptar vots, però ens ho van prohibir. Per això no vam tenir més remei que comptar escons. I vam guanyar. Tema zanjat, que diria en Gapart.
El següent intent va ser seduir votants independentistes amb la promesa d’un referèndum acordat o una reforma federal de la constitució que resolgués l’encaix català. Totes dues opcions van demostrar-se inviables el passat 26J.
El nou pla B consisteix a esberlar la majoria independentista del Parlament per tal que el mandat democràtic per executar el full de ruta no pugui executar-se. Durant les properes setmanes i mesos ens bombardejaran amb una idea: la independència només es pot fer des de l’esquerra.
Els cants de sirena van dirigits a ERC i a la CUP. Els primers són temptats amb la possibilitat d’esdevenir hegemònics i controlar el ritme del procés. Els segons, amb l’expulsió de CDC de les files independentistes, que serien completades per forces de Podemos i En Comú, que abraçarien la fe independentista sense dilacions.
No és casualitat que Xavier Domènech digués a la recent edició de la UPEC que “al final, sempre governa Convergència”, alhora que cridava a una confluència d’esquerres per ajudar a construir les majories fraternals a l’Estat… d’aquí a 4 anys.
“En el futur, hi haurà una confluència entre ERC i els comuns que substituirà el procés”. No són paraules d’Ada Colau, ni de Marta Rovira. Ho escrivia ahir a La Vanguardia el columnista ultradretà José Antonio Zarzalejos, que exposava sense embuts el somni humit de les clavegueres de l’Estat per destrossar el somni independentista.
Si una cosa ha demostrat la societat civil catalana a través de les mobilitzacions més massives de la història recent europea és que el projecte independentista és transversal. Hi caben sectors de la dreta, del centre i de l’esquerra, de parla catalana i de parla castellana, catalans de soca-rel i nouvinguts. Només si ens mantenim units ens en sortirem.