ELS ATACS I LA VERGONYA
l’Estat espanyol continua la seva feina imparable contra el procés de la independència, entre d’altres coses aprofitant que els nostres partits han decidit instaurar un buit de poder per no poder fer front i posar la directa per obeir el mandat popular.
El TC ara torna a tocar el moll de l’os de l’economia catalana vetant i prohibint la contractació per part de l’Agència Tributaria Catalana de funcionaris de l’espanyola amb destinació a Catalunya. Aquest organisme bàsic per la futura Hisenda catalana torna a rebre una torpedinada a la línia de flotació. Mentrestant veiem com Podemos rectifica a correcuita i en el seu programa espanyol apareix de sobte la paraula referèndum, però sense vinculació política expressada, ni sense deixar clar si seria sobre la independència, tot un nyap que no dona dubtes quan es tracta de defensar la lliure determinació del poble saharaui. Per altra banda La Vanguardia en una enquesta pregunta si la intervenció econòmica es una agressió a tots els catalans, amb una nova mostra del cinisme d’aquesta publicació al servei dels postulats espanyols i sense importar-li la decisió democràtica de la societat catalana.
Efectivament, esperem que el que la societat ha decidit i ha aconseguit, no ho malbaratin uns partits que no estiguin a l’alçada del repte que es proposa. De totes maneres serà urgent poder avançar amb la recaptació d’impostos i amb fonts de crèdit alhora que dura la desconnexió, ja que no gaudir de la clau de la caixa es el principal problema que ens podem trobar, i l’Estat espanyol evidentment ho sap.
Pel que fa als partits i tal com explicava l’altre dia, no hi ha aliats, jugar a la puta i la ramoneta amb el nostre dret d’autodeterminació com fa Podemos no ens serveix alhora de buscar un triomf de la democràcia i una sortida civilitzada al repte català. No es pot fer veure que posa el que no posa, sense cap concreció i amb mil i una interpretacions possibles. Encara més greu la pregunta de La Vanguardia, desesperada per evitar o aturar el procés passant per damunt de qualsevol ética períodistica sense vergonya. Volen fer creure que les mesures espanyoles amb Catalunya o les mateixes lleis son valides en funció dels nostres pensaments i no d’una societat sencera. La pregunta es insultant i genera vergonya aliena.
En definitiva, una fase del procés on tothom ensenya les seves cartes, i les vertaderament guanyadores segueixen al calaix sense veure la llum.