ELS AMICS DE CATALUNYA
Sense categoria
Realment la campanya dels dos partits espanyols a Catalunya es d’un cinisme que espanta, ahir sense anar més lluny, el candidat socialista Rubalcaba donava suport a la Chacon, i es va permetre criticar Rajoy, el candidat Popular, dient que es presentava com l’amic dels catalans, desprès d’haver recorregut l’estatut i atacat als catalans, i tot seguit es va dedicar una sèrie de mentides una rere l’altre sobre la defensa de Catalunya del seu partit, que es per llogar-hi cadires.
Per una part Montilla enyora l’era federal de quan Catalunya i Espanya caminaven juntes, i vol recordar les idees d’esquerres del president Macià, tot comparant la crisi i les dificultats d’aquella època amb les actuals, de totes maneres, les ultimes enquestes li donen una baixada d’uns 9 diputats, passant dels 25 als 16, i amb CIU i PP molt a prop d’ells. Pel que fa a Rubalcaba, lloa Catalunya per ser el motor del progressisme espanyol, i haver estat clau per entrar a la Unió Europea, criticant Rajoy per presentar-se com amic. Diu que sense els catalans no s’hagués consolidat la democràcia, ni hi hauria llei de l’avortament, i un sistema de salut publica de qualitat, i espera el suport a les urnes. Promet protegir els aturats, i admet alguns errors en la gestió de la crisi, però diu que no es el mateix demanar un esforç salarial als mestres, que tancar quiròfans, i anuncia que cada diputat del PSOE serà un defensor dels hospitals i l’escola publica. Per últim advoca pel corredor mediterrani, i que serà inclòs en la xarxa prioritària europea, tot hi que no ha aclarit quina es la proposta espanyola, i amb un cinisme descomunal acusa al PP de refusar aquesta infraestructura en els pressupostos del 2003.
Realment, tinc una debilitat per desemmascarar aquest partit espanyol, enèmic número u de Catalunya, i sempre presentat com un llop amb pell de xai, crec que els Populars no amaguen les seves intencions i les apliquen quan governen i quan estan a l’oposició, en definitiva son coherents, i no enganyen. En canvi el socialisme espanyol o català, que en definitiva es el mateix, viu del cinisme i la demagògia constant per amagar les seves vertaderes accions. En Montilla enyora l’era federal quan Espanya i Catalunya anaven juntes, seria bo que expliques a quina època es refereix, que jo sàpiga Espanya sempre ha estat una estructura centralista i a cop d’imposició, sense cap suport pel federalisme, i si Catalunya ha caminat junt a l’Estat, ha esta precisament per aquest cop d’imposició, i sempre amb la claredat de que un te el poder i dicta les normes, i l’altra simplement les executat, això no es federalisme i molt menys anar junts, de fet no se a quin món viu l’expresident, i de moment les enquestes continuen donant una gran sotragada al seu partit que espero dit sigui de pas es confirmi, i més sentint el seu candidat Rubalcaba, que be a donar suport a la candidata de Catalunya, en aquest cas no calia ja que els dos tenen la mirada bastant lluny d’aquí. Caldria dir que la democràcia no s’ha consolidat en absolut, te unes mancances alarmants, i cada dia en tenim nous exemples, pel que fa a la vella estratègia de ser motor d’Espanya, crec que Catalunya ha de superar aquesta mentida de visió reduïda, i mirar més enllà per anhelar ser motor però d’Europa, cosa que Rubalcaba evidentment no en parla, admet errades puntuals en la gestió de la crisi, home ni ha una de fonamental, amagar la crisi durant tot un any, i degut a això haver de prendre mesures molt més radicals per fer-hi front dirigides des d’Europa, si li sembla que això es una errada puntual o tenim clar, ens parla de que els inútils diputats catalans a Madrid indignes del territori que representen i dels seus votants, i que recordo ho han votat tot en contra dels interessos catalans, quan el PSOE li ha convingut sense dir res, diu que lluitaran pel sistema públic de salut i educació, quan saben perfectament que amb l’espoli fiscal català, difícilment es pot mantenir. Per últim el gran cinisme del corredor mediterrani, i les culpes als populars, quan sap perfectament que el ministre Blanco va signar junt amb França pel corredor central, i mai ha apostat clarament pel Corredor mediterrani, esgotant fins els últims dies per intentar que no sigui l’escollit amb la decisió europea, a qui vol enganyar.
Aquest es l’autèntic amic de Catalunya, i com diu la dita, amb amics com aquests no fan falta enèmics.