EL XARNEGUISME
A la Gala dels Premis Gaudi, el guionista Eduard Solà ha deixat un discurs que ha aixecat polseguera i de fet la paraula xarnego crec que ja no te massa sentit a l’època que vivim.
Solà ha reivindicat el seu llegat xarnego dels seus avis i a diferència de la pel·licula “La casa en flames” diu que “els agradaria una casa a la Costa Brava i vaixell per navegar, però no en tenim. A casa som orgullosament xarnegos, tots els meus avis van venir d’Andalusia”. Posteriorment va matisar en els mitjans que no nomes la classe baixa viu al xarneguisme, ja que s’ha passat fam a tot Catalunya i reclama un projecte comú per fer una Catalunya millor”, “Queda la ferida que parteix de qualsevol persona que es deplaça d’un lloc a un altre i que passa fam i demana celebrar l’emigració.
Caldria comentar clarament, que jo no soc xarnego i tampoc tinc casa a la Costa Brava, ni vaixell, ho dic per eliminar clixes. Orgull de la teva identitat original ho considero normal, ara bé lloar l’emigració em sembla equivocat. En un món ideal aquesta no hauria d’existir ja que cadascú és guanyaria la vida i realitzaria els seus somnis en el seu lloc originari sense caldre començar de zero en un altre lloc. La immigració andalusa a Catalunya no va ser per un interés especial per aixecar Catalunya, va ser per necessitat en bona part i altre dirigida pel franquisme per intentar acabar amb la nostra identitat un altre part. Aquesta evidentment un cop s’integra, comença un nou projecte de vida amb més o menys dificultats i suma una nova identitat a la seva, passa a ser un més, i cal un nexe d’unió que evidentment és la llengua catalana i tots formem part d’un mateix poble sense mirar origens, ja que aquests com els de la burgesia del vaixell molts cops son els que van renúnciar a aquest nexe comú per abraçar un altre i no serien un gran exemple.
Solà fa del victimisme fàcil el discurs i de la generalització la norma, cosa que mai és encertada. El projecte comú que reclama no pot ser a base de renúncia de la classe autoctona i la seva identitat, al contrari, és pot enriquir però la base a de ser la llengua i la identitat com a poble, no per ser millor o pitjor que altres pobles, simplement perquè és la nostra i tothom és convidat sempre que ho tingui clar amb respecte i agraïment per part d’aquells que han vingut i s’han incorporat al projecte.
El xarneguisme ja no te el mateix significat.