ALBERT CORTES MONSERRAT

No podia fallar, una suposada oferta de finançament per Catalunya, sense confirmació oficial, i negació dels principals protagonistes, ha estat suficient per obrir els telenotícies de TV3 amb l’afer, cal dir que una imatge patètica del que hauria de ser un mitjà amb credibilitat, i també per veure com els opinadors a sou, dirigents, empresari i persones que viuen de la dependència, s’esforçaven a fer veure que no es notava la salivera que els lliscava galta avall. Es el tot s’hi val per frenar el procés sobiranista, que per si algú no ho sap ja ha superat fa temps qualsevol pacte fiscal o millora escadussera del nostre finançament. La pressió ha de seguir, i deixar clar que la consulta i el dret a decidir el nostre futur es innegociable.

Rayoy sembla vol activar el pla B, per frenar el procés democràtic català amb una oferta fantasma de finançament que fa riure per no plorar, i que no podria anar a més ja que podria provocar una revolta interna en el mateix partit. De fet el famós lobby “Puente Aereo”, ja fa temps que inverteix diners en els grans mitjans per intentar crear el màxim de confusió dins el Govern català i el seu soci, i alhora impedir que el full de ruta avalat al carrer, i en unes eleccions democràtiques arribi a bon port. Trobem el ministre Margallo que ja proposa a cessió del 100% de l’impost de l’IRPF a les comunitats, i la col·laboració de l’Alicia Sanchez Camacho que sense cap vergonya, ja parla de que el veritable desig dels catalans es un nou finançament, i personatges com en Cuní en el Grup Godó segueix la seva croada contra el procés, i obvia la realitat catalana.

Realment, aquest es el xantatge que hem hagut de suportar els últims 300 anys, i entre tots hem de fer veure que ja van molt tard. Desprès d’intentar que l’acord de Govern no fos possible i fallar, posteriorment ho van intentar amb la Declaració de Sobirania que van arribar a portar al TC, cosa que no ens ha de preocupar en absolut, i ara intenten posar paranys per refredar les relacions entre convergents i republicans, fent de cada pas, tota una provocació. Ja sabíem que això passaria, i que tots aquests personatges farien l’impossible per frenar la voluntat ciutadana i tornar a la que fins ara era la realitat, o sigui cornut i pagar el beure sense gaire enrenou. Ho provaran tot, i intentaran empastifar a tothom, com ja ha passat amb Oriol Pujol, o uns diners a Suïssa durant les eleccions que encara no han vist una rectificació pública adequada.

Els Duran, Cuní, Alemany i molts altres, no defalliran per mantenir aquest xantatge pels segles dels segles. Cal dir que des de Madrid tenen les mans lligades alhora d’oferir fum i vendre aquest com la vuitena meravella, ja que la situació econòmica per un costat, i les conseqüències internes de partit per un altra, donen pel que donen. Es un conte que ja hem vist tants cops que francament no pot ser que torni a fer caure de quatre potes el nostre Govern ben travat per la societat civil. Es còmic o cínic segons es vegi que Sanchez Camacho parli d’aquesta burla de millora de finançament com l’objectiu dels catalans. Crec que ja no enganya a ningú, que no va veure la manifestació de la Diada, que no va veure els resultats al nostre Parlament, potser que no confongui els seus desitjos mediocres amb el que vol la societat catalana, que ves per on vol decidir el seu futur.

En tot aquest episodi, nomes hi ha una cosa que grinyola, i es la lleialtat del mateix partit de Govern, trencada un cop i un altra per en Duran a Madrid, i que caldria plantejar com solucionar tanta incompetència i atacs als mateixos desitjos dels catalans. Pel que fa la resta cal anar ràpid, i donar la sensació a la gent que hi ha una voluntat sense fissures que no vol cap tipus de nou finançament, i si una consulta per decidir el nostre futur sense vacil·lacions, i deixant en entredit tot aquest joc brut que hem de posar a un costat per seguir avançant.