EL VOLT ÚTIL, LA NORMALITAT I EL FRANQUISME
Ja tenim la campanya en marxa d’unes eleccions il·legitimes, convocades des de Madrid i amb dos blocs clarament definits, aquells que defensen la legitimitat de la República i aquells que defensen el 155 i l’atac despietat al que representa Catalunya i la seva gent.
Ahir Garcia Albiol va acabar el seu primer acte amb el crit de “A por ellos”, molt significatiu del seu tarannà i objectius. Ja sabem que la seva normalitat seria uns mitjans públics on la part més important de la ciutadania al carrer i que ha donat una majoria Parlamentària amb l’objectiu de la independència fos obviada i arraconada i unes eleccions amb les garanties que segons ell son mantenir candidats a l’exili forços i altres a la presó preventiva per la seva imaginaria perillositat. Aquesta es la seva normalitat, no ho oblidem.
Per altra banda, Arrimadas ens reclama el vot útil per ella, així ens ofereix governar per tots els catalans, es veu que ara no era així, solucionar el problema a les escoles imaginari eliminant el català d’una vegada per totes i posant als peus dels cavalls el nostre territori sense remei, segurament fen actes simbòlics com donar les gràcies als cossos policials que van utilitzar la violència desmesurada contra la població, potser la creu de Sant Jordi, hi tot.
El tercer en discòrdia, el PSC, en Jimènez Villarejo ahir feia un esport molt habitual entre el tripartit del 155, comparar un procés pacífic i democràtic com hem viscut a Catalunya amb l’aixecament franquista del 36, alguns també ho fan amb el nazisme i es queden tant amples. Segurament massa democràcia per ells que no poen païr, i cal fer veure a la gent que estava equivocada i segons que no hi te dret encara que ho vulgui i sigui majoria, ja que divideix i fractura la societat, curiosament sempre en una direcció i no en la contraria.
Tots aquests elements els tenim damunt la taula amb una campanya que tots sabem que no es normal, es injusta i on el relat unionista i el suport dels seus mitjans poderosos son un dur adversari. Alhora la seva acció a la Generalitat aprofitant el 155 cada cop es veu més en una direcció que fuig de qualsevol norma ètica i moral del que es pot fer i el que no.
La gent com sempre haurà de posar les coses al seu lloc i esperem dels nostres representants el rigor i la determinació que ens dugui fins al final.