EL VODEVIL DELS PRESSUPOSTOS
Llegim en Salvador Illa com ens diu que Catalunya només tindrà pressupostos si Aragonès ho vol, el joc continua i tots saben com acabarà. El conte de mai acabar i un vodevil que es podrien ben be estalviar.
Diu que el PSC no es mourà amb els Pressupostos. No culpa al Govern, assenyala al President i diu que seran aprovats quan ho vulgui, de fet recorda que la seva formació fa temps que s’ofereix per negociar els mateixos. Si els accepten l’oferta de desembre no hi haurà problemes i sinó hauran de buscar altres suports. Una proposta amb un document on es planteja un augment de 691 milions de despes i altres increments amb reindustrialització i renovables i sobretot l’aposta per l’ampliació del Prat, el Hard Rock i la B-40 com irrenunciables. Critica que Esquerra amenaci al PSOE a Madrid per la seva propia debilitat de Govern i parla de la generositat seva de no posar condicions polítiques com la reprovació del Conseller d’Interior o una llei electoral catalana.
Realment es obvi la debilitat del Govern d’ERC amb 33 diputats i que per tant nomes te 2 alternatives pactar amb Junts o amb el PSC. El pacte amb Junts ja sabem que despres de sortir del Govern i denunciar l’incompliment de l’investidura com a factor decisiu, en clau partidista i amb eleccions a la vora seria molt estrany ara arribar a l’acord amb la llei més important d’una legislatura com son els pressupostos i per tant l’alternativa nomes queda una. De fet el suport cec dels republicans a Madrid per correspondencia es lògic sigui a Catalunya com a contrapartida per fer sobreviure un Govern agonic com el que tenim. De fet els socialistes diuen que Esquerra no sap negociar, però ells van presentar una proposta concreta que no han variat ni ho pensen fer, segur que això tampoc es negociar, ja que precisament tothom cedeix per arribar a un lloc comú en una negociació normal. Per altra banda dels tres items irrenunciables, veiem com El Prat no depèn de la Generalitat, per tant es paper mullat, l’altre es una carretera, una d’aquelles obres que mai s’acaben d’executar i l’altre el projecte del Hard Rock que Esquerra vol passar de puntetes per fer igual que amb la cimera, estar a tot arreu sense cap definició al millor estil convergent, de fet el que s’han convertit.
No hi ha voluntat d’abordar temes polèmics, en definitiva de governar i decidir, com en la vergonya de la llei electoral, que no tenim pel càlcul de vots dels partits. De fet i segons el President no seria tant greu no aprovar els Pressupostos i encara que més lent podrien assolir igual els objectius com ens va confessar en una entrevista, però ara sembla que son vitals pel país.
Aquest estira i arronsa imaginari, tots sabem que acabarà amb pacte, per la supervivència d’uns i per pagar deutes i pujar el rèdit electoral dels altres. Prou de vodevil.