EL VICTIMISME INFINIT
Un dia desprès de l’escàndol monumental de l’espionatge a polítics i societat civil independentista per part del Govern espanyol, ja veiem que la reacció judicial pot ser potent, però la reacció política serà nul·la com sempre.
Espero una resposta per la part jurídica impecable, gràcies a l’èquip d’advocats que treballa incansablement amb els nostres exiliats i que ja ha portat molts fruits i victòries a Europa, de fet les úniques victòries des del 2017 i que han deixat sempre ridiculitzat l’Estat espanyol. També espero que aquesta estratègia judicial sigui unitària amb els nostres actors polítics i acabi amb la culpabilitat d’un Estat que com veiem va per lliure dins la Unió Europea.
Un altra cosa molt diferent es l’acció política, ja hem escoltat “Nosaltres no ens aixecarem de la Taula”, “no els regalarem la negociació”, “la confiança amb Sanchez està danyada”, “atac intolerable”, “relacions congelades” i un llarg seguit de frases per fer palés aquest victimisme caràcteristic dels nostres representants de l’independentisme i que tant els agrada exercir per tapar les seves vergonyes.
Parlen sense posar-se vermells i com una broma macabra a la societat catalana, d’una Taula i una negociació que no ha existit mai, ni existirà, on la part del davant te tot el poder, ha dit mil i un cops que dels temes d’autodeterminació no s’en parlarà mai, que segueix amb la repressió indiscriminada i l’espionatge il·legal com ara ha sortit a la llum com a manera de tractar el tema. Si no hi hagués uns interessos ocults i uns lligams amagats, aquesta opció amb l’Estat espanyol i la seva trajectòria historia no hauria d’haver començat mai, nomes un cop culminat el procès i per repartir els actius i passius. Espanya no enten de diàlegs, nomes d’imposició i no ens creiem que siguin tant passerells per no saber això. La resposta política hauria de ser clara, retirada dels diputats de Madrid i del suport i col·laboració amb el Govern espanyol i retirada de tots els pactes a les nostres institucions amb socialistes i populars en el nostre territori immediatament. Es molt clar que ni una cosa ni l’altra serà una opció real.
Aquest es el nivell d’engany i la misèria política que hem de suportar. Un teatre que nomes està a les nostres mans aturar quan sigui el moment de renovar confiances, que aquestes si que estant danyades, trencades i congelades per molt i molt de temps.
Prou de victimisme infinit i de burla continua.
Cal una voluntat ben ferma per tal de deixar víctima. Normalment el maltractador és un covard i s’espanta quan la víctima deixa de ser-ho. L’1 d’octubre vam estar a un pas de fer mal a l’estat espanyol, malauradament els nostres polítics no van deixar de ser víctimes.
Així es.
Salutacions
Albert