ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EL TRIDENT AMB BLANC I NEGRE

Aquest acte amb blanc i negre dels expresidents espanyols Aznar, Gonzalez i Zapatero amb la sintonia amb tots ells es una clara demostració de la nul·la diferència dreta i esquerra espanyola quan es tracta de parlar de drets democràtics.

Tenim Jose Maria Aznar, un personatge que en contra de la voluntat popular va donar suport a una Guerra que va costar milers i milers de morts amb un argument que es va demostrar fals i sense haver assumit cap responsabilitat pel tema. En Felipe Gonzalez creador d’un grup terrorista d’estat per acabar amb el terrorisme basc i també sense haver assumit cap responsabilitat i finalment en Zapatero, el gran mentider amb el famós “apoyare el estatuto que salga del Parlamento de Catalunya” i que tots sabem com va acabar. Tots ells amb un denominador comú, el nul respecte a la voluntat i sobirania de la societat catalana i per altra banda tots van seguir la política de greuges i incompliments amb el territori català com a norma fonamental.

Si això es la campanya del No, crec que els votants catalans que legitimament volen aquesta opció deuen sentir vergonya aliena de tanta impostura democràtica. Com diu en Salvador Cot, Ni “apoyaré, ni català a la intimitat.

Ni “apoyaré”, ni català a la intimitat

per Salvador Cot
Els tres presidents espanyols vius -González, Aznar i Zapatero- han escenificat a Madrid un acord total sobre la negació dels drets polítics de la societat catalana. José María Aznar ha arribat a dir que té un 95 per cent de coincidència amb Felipe González i José Luis Rodríguez Zapatero -aquell que deien que era del Barça i va ser investit amb els vots d’ERC- diu que “la deriva de les forces independentistes és incomprensible, un viatge cap a enlloc”. Tot plegat, tres personatges que van rebre el suport del catalanisme polític en ocasions decisives i que ara coincideixen a demanar repressió.

Aquests posicionaments públics indiquen, clarament, que cap dels tres estava realment disposat a reconèixer cap mena de singularitat política a Catalunya, per més que tots ells reclamessin els vots dels partits catalans per ser investits al Congrés dels Diputats. Van instal•lar-se a la Moncloa i van passar a gestionar l’Espanya de sempre, la que a ells els anava bé. Ni Felipe González, amb el seu vicepresident barceloní; ni José María Aznar, que parlava català a la intimitat; ni José Luis Rodríguez Zapatero, el de l'”apoyaré”… Cap d’ells és capaç d’expressar la més mínima comprensió intel•lectual cap al catalanisme que els va fer presidents.

Finalment, ha arribat la demostració empírica de l’equivalència política de la dreta i l’esquerra espanyoles pel que fa a Catalunya. “Si tu no hi vas, ells tornen”, deia un famosíssim cartell del vell PSC zapaterista. Un bon eslògan que només seria realista per a l’U d’Octubre.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.