ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EL TEATRE DEL FINANÇAMENT VIU UN NOU CAPÍTOL

Sense categoria

Amb la compareixença avui del Ministre Solbes a Madrid, i les declaracions prèvies fetes pel President de l’estat, mes les picabaralles tristes dels partits catalans francament el tema fa pena.

 

Des de Moncloa ja s’ha avisat que no hi haurà una nova proposta, i es seguirà venen el fum del primer esborrany genèric com la base per negociar.  Avui en aquesta tribuna en Zapatero havia de passar un mal tràngol, però sempre hi ha un aliat  i submís català que el salvarà a l’últim moment, a canvi d’una prorroga de 3 mesos en l’acord financer, o sigui, acceptant l’incompliment flagrant d’una llei orgànica com el mes normal, i sense cap garantia que això sigui així.  Realment els polítics catalans fan pena, i no gosen ni pensen enfrontar-se a l’estat i plantar-se ja que no en son capaços, la seva submissió al llarg dels anys es irreversible, i la veritat com deia avui en un article de premsa en Joan Carretero líder de Reagrupament la cosa pinta molt malament en la major part per les nostres pròpies errades, i nomes queda preparar-se per fer front a l’Estat.

 

Avui en Zapatero ens diu que la negociació serà llarga, just quan el termini ja ha expirat i ha hagut 2 anys desaprofitats per haver arribat a un acord, i també ens diu que es complex harmonitzar una proposta per acontentar totes les autonomies on cadascuna te els seus interessos contraposats.  Crec que segueix sense llegir-se l’Estatut, i el tema de la bilateralitat que una vegada si i una altra també es desacreditat a Madrid.  A Catalunya no ens interessa la seva proposta a la Comunitat Murciana per posar un exemple, sinó la proposta pel nostre territori que marca la nostra llei principal, i que poc o molt dintre de la misèria d’Estatut que tenim, ens ha d’ajudar a sobreviure econòmicament, enlloc posa res dels altres territoris, no volem un cafè per tots, on el que acaba pagant es Catalunya, i els que acaben beneficiats son els de sempre.  Aquests conceptes evidentment posats a obviar una llei, no els comparteixen a Madrid però tampoc son defensats amb claredat a Catalunya.

 

Per últim la desvinculació dels pressupostos del finançament, i les amenaces rebudes per part del PSOE si som uns nens dolents i no acabem donant suport, cosa que saben que el PSC com a mínim els hi votarà hi hagi o no acord, per molta comèdia que vulguin fer, i així una vegada mes aprovar uns pressupostos que representaran un altra estafa per Catalunya com ho venen sent des de fa molts anys.

 

Davant tanta injustícia i incompetència, la societat civil ha de reaccionar i utilitzar totes les accions què te el seu abast per demostrar que aquest cop no se l’empassarà com sempre, i que esta disposada a plantar cara amb o sense els polítics actuals, i que no tornarà a tolerar que els que ens humilien cada dos per tres es sortint amb la seva, ens hi juguem molt i l’hora de dir prou ha arribat, qui no estigui a l’alçada d’aquest moment de la historia que es retiri i deixi pas a gent sense complexos i amb dignitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.