EL TEATRE DE LA POLÍTICA
Aquest embolic muntat amb la pèrdua de la votació per part del Govern espanyol del seu decret Omnibus i les peticions de Junts amb els pensionistes pel mig sembla que han arribat a la seva fi. La situació era de vergonya i d’un pur teatre que jugava senzillament amb la gent que teoricament havia de ser la màxima preocupació i evidentment no ho es.
La lluita pel relat és la base de tot. Per part del PSOE les acusacions a Junts i Populars amb els afectats que es quedaven sense les millores pel mig com una mena de xantatge per treure rèdit polític, eren senzillament miserables. El decret que mai a la vida s’havia de trossejar ja que també portava mesures en favor dels lobbys elèctrics per exemple, tot molt d’esquerres com podeu comprovar, ara resulta que ha quedat reduït a un terç de les mesures. Aquell tornar a presentar-lo sencer com el que sent ploure ha quedat en res finalment quan el temps i la situació ja era insostenible i sabent que nomes calia presentar les mesures urgents per separat per aprovar-les com ja els havien dit. Finalment una qüestió de confiança que ara ens volen vendre amb modificacions i deixant clar que es tramitarà però no es sotmetrà com a tal ja que es potestat del President, una mena de si però no o tot el contrari.
Per part de Junts, finalment han aconseguit el decret amb les mesures que volen aprovar, deixant les altres fora de moment i amb un canvi de paradigma en comparació amb la inutilitat dels 7 diputats d’Esquerra que simplement actuen com a crossa socialista sense més. Per altra banda veuen com el tema central de la Qüestió de confiança es venut d’una manera molt terbola i que ja veurem quan serà i amb quin format. Això ja és l’excusa per aixecar el veto i seguir negociant com si res hagués passat.
De fet, el debat que hi pot haver per la confiança de Sanchez, no passarà a una qüestió de confiança com va fer el mateix President Puigdemont a meitat de legislatura i que si tenia unes consequències clares. Aquí tot quedarà diluït i qui dia passa any empeny. Cada partit vendrà el famós relat sobre la seva victòria i el teatre continuarà fins el proper acte.
Malauradament, això ès el que s’ha convertit la política, vendre un relat per damunt de la realitat i els fets. Com sempre la ciutadania enmig com eina de combat i no com a base de la democràcia.
El teatre de la política.