EL TEATRE AUTONÒMIC
Ahir, oh sorpresa, vam veure com tornava a quedar ajornat el català a Europa i avui veurem un partit de futbol de la selecció catalana de futbol sense cap interés i que contribueix al teatre autonòmic que ens venen els nostres partits.
La realitat és tossuda i la relació vergonyosa d’Esquerra i Junts amb el PSOE a canvi de res continua. Semblava que els juntaires volien marcar perfil respecte els repúblicans negociant i aconseguint fites a canvi de suports, però com veiem més enllà dels escarafalls, res de res. El català sembla clar que si no ets un Estat no aconseguiràs que la teva llengua sigui oficial, primer perquè a la resta d’Estats europeus els importa ben poc o gens, segon perquè tens un Estat en contra que ho ha de presentar i amb la tàctica del poli bo i el poli dolent entre PSOE i PP l’objectiu és simplement el mateix i tercer perquè ni el nostre Govern ni els partits que haurien de defensar la nostra llengua i protegir-la dins el nostre territori no ho han fet ni ho faran i el resultat tots el sabem, d’aquesta manera difícilment et poden respectar fora el que de portes endins no has fet.
Avui un altra cortina de fum en forma de costellada futbolistica. Les reivindicacions sobre les seleccions oficials van gaudir del seu moment algid i ja vam veure que sense ser un Estat i amb Espanya com interlocutor seria poc més que impossible, es va intentar mantenir la flama amb partits al Camp Nou contra Brasil o Argentina que van tocar el sostre que evidentment no es podia mantenir amb el pas del temps i ara hem passat a un partit a l’any sense cap publicitat en camps de 6000 persones, una nul·la repercussió, convocatòries sense els millors jugadors i rivals sense cap tirada pels afeccionats. Uns partit posats en calçador, aquell fer per fer que no porta enlloc i que no te cap mena de futur esperançador.
Com totes les reivindicacions per treure el cap al panorama mundial hem vist que sense un Estat al darrera no tenen cap possibilitat i seguir insistint en segons quins discursos no fa res més que augmentar la vergonya aliena sobre els nostres partits i els seus lideratges que viuen d’un engany que cada cop te menys recorregut. El camí que van decidir aturar el 2017 era la via, diria l’única via, el que ha vingut desprès senzillament una mentida i una cortina de fum per mantenir les seves quotes de poder.
El teatre autonòmic.