ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EL TARAT DE TORN

Les paraules del líder a Madrid d’Esquerra, Gabriel Rufian un altre copa amb el President Puigdemont en el seu punt de mira han traspassat totes les linies vermelles possibles, amb la paraula tarat per declarar la independència com a qualificatiu.

En una entrevista a TV3 i preguntat pels seus tuits com el famós de les 50 monedes quan es debatia si declarar la independència o convocar eleccions el 2017, ha contestat que el tarat era el que va declarar la independència i no el que feia un tuit, i el més important sense voler rectificar en directe. Posteriorment i davant la polseguera ha demanat mitges disculpes poc creibles.
De fet en els últims temps en la cambra espanyola ja va validar les acusacions de mitjans espanyols sobre la trama russa i el President Puigdemont, titllant-los de jugar a ser James Bond i dient que no els representen, o més properament dient a Jaume Asens que no vagi tant a Waterloo.

De fet el President Aragonés s’ha desmarcat de les declaracions encara que sense concretar res de res. Crec que agafant les declaracions de Vilalta, on trobaria estrany per Junts que deixes el Govern i marxes d’un Govern independentista, aplicant aquesta màxima, que coi fa Gabriel Rufian a Madrid com a teoric representant de l’independentisme, insultant constantment a un President de la Generalitat. Realment, el més normal seria la seva substitució immediata, però evidentment confirma que els teorics partits independentistes no tenen tal objectiu i nomes es centren en el partit i la promoció personal. Cal dir que les contradiccions s’acumulens, la pregunta ja seria que hi fan uns diputats de partits independentistes a les institucions de Madrid, quan Espanya ha fet un 155 a Catalunya, ens ha pegat el dia 1 d’octubre i patim una repressió ferotge per part estatal, el més normal i sense que això suposi cap risc legal per ells, hauria estat la seva retirada i la nul·la col·laboració, a partir de fer el contrari, ja res es normal.

La paraula tarat de Rufian per atacar el seu màxim adversari, el President Puigdemont, va en la línia dels Tardà, Sergi Sol i companyia i el seu gust per acostar-se a PSC i Comuns com aliats que en plantar cara per la independència que crec ni veuen ni creuen. De fet el seu cinisme es tant gran que ahir aquest menyspreu vergonyos va tapar en part un altre atemptat contra la llengua per part dels nostres partits i que sembla tothom intentar tapar per seguir aquesta obra dolenta dels nostres partits i que pot acabar en drama.

Rufian, no es independentista, es un personatge que utilitza el menyspreu i el cop de tuit per la seva promoció personal, el que coneixeriem per un vividor de la política on la teorica aspiració del seu partit li queda molt lluny.

El tarat de torn.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.