ALBERT CORTES MONSERRAT

Sembla que desprès de la victòria d’Oriol Junqueras, i el seu candidat a les generals espanyoles Alfred Bosch, Esquerra espera recuperar aquell pal de paller de l’independentisme perdut a les misèries dels tripartits, i amb un aire fresc espera tornar a ser protagonista, a l’altre costat Solidaritat busca el pacte en base a unes condicions al congrés madrileny, i un Reagrupament que desprès del fracàs electoral es deleix per tornar al costat don van sortir els seus líders principals, tot plegat un entrellat que s’ha convertit en una obsessió on sembla importar més el fet de fer-ho, del més important, que es en base a quina proposta i condicions es realitza.

La victòria d’Alfred Bosch obre les portes a la suposada unitat, ja que el candidat perdedor, que no va saber entendre que més enllà de la seva millor o pitjor feina com a diputat, representava una aposta ja caducada, i nociva pels nostres interessos com era el tripartit, i l’aposta social o posicionament ideològic per davant de l’avenç nacional, no en volia saber res de cap coalició. Ara bé, més enllà de voler teixir complicitats, ja han dit que no renunciarien a les seves sigles, cosa menor, i sembla que la seva bossa de votants perduda ha apostat més per altres opcions que pels nous partits sobiranistes, a més cal destacar que l’experiment a l’Ajuntament de Barcelona es va convertir en un fracàs, perdent una bona part de la representació al consistori. En efecte, internament aposten per Joan Tardà com a número dos, i així combinar la novetat amb l’experiència, i el mateix Junqueras reconeixia a TV3 que el més important es l’objectiu i que els ciutadans d’aquest país visquin millor, per damunt de sigles i partits, de moment l’Entesa al Senat ja no es repetirà, i per part de Solidaritat aposten com a motiu per anar a Madrid, el de rebentar Espanya des de dins i aposten per ERC com a base per aquesta unió.

Realment un candidat sortit de la societat civil, i amb els mèrits d’una exitosa consulta independentista a Barcelona al sarró, i sembla poc contaminat per l’ambient polític es una bona aposta, ara bé, quan es parla d’una gran coalició els personalismes pesen molt, i les ideologies també. Solidaritat sap que sola no anirà a aquestes eleccions, però conjuntament vol forçar la nul·la col·laboració amb cap llei espanyola, i això ens porta a la pregunta de si val la pena que l’independentisme català hi te cabuda dins el Congrés de Madrid, i quin benefici en traurà del seu paper fantasma, per altra banda, i segurament anecdòtic. Per part de Reagrupament, el fracàs electoral fa que sigui el més interessat en aquesta unió, ja que la seva visibilitat es mínima, i el seu projecte camina a la corda fluixa, que es dona quan no ets representat a les institucions, i la marginalitat es el pa de cada dia, per part d’en Laporta ja ha fet tots els papers de l’auca, i ha dilapidat un gran capital d’il·lusió en poc temps, cosa que ja no es cap garantia, i que tot plegat dona un aire de que aquesta gran agrupació seguiria dividida amb cada agrupació mantenint el seu espai, i sense intenció de sacrificar cap protagonisme envers l’objectiu conjunt.

En Junqueras te un difícil paper, fer retornar la credibilitat a un lloc on ja no en queda cap engruna, i això es una tasca molt difícil, i que va més enllà de nous noms en els càrrecs principals, necessita donar passes endavant, i temps per mostrar un nou rostre, que de fet mai havia d’haver perdut. El problema en principi d’Esquerra es el factor ideològic, i fins on estant disposats a deixar en segon pla per posar l’objectiu de la dignitat i les aspiracions nacionals en primer lloc. Jo crec que la independència ha de ser transversal, o difícilment serà, i això es un fet que no tothom esta disposat a acceptar. La unitat de cara a la galeria no crec serveixi de res, hauria de ser una cosa solida, i que comporta sacrificis personals, i una direcció conjunta sense fissures per mostrar un projecte sòlid i que no semblin moltes versions del mateix projecte, i sobretot en el tema delicat de les llistes, aplicar la generositat i les pròpies limitacions pel volum que s’aporta, ara per ara tant sols Esquerra evidentment i Solidaritat son representats al Parlament, i això ha de suposar un plus per damunt d’altres formacions fora de les institucions, i que segurament haurien de trobar una sortida millor a les seves pretensions.

En definitiva unitat per unitat no es res, cal un projecte conjunt seriós, i encapçalat per unes persones que liderin la nau sempre en visió de conjunt, i de cara a l’objectiu per damunt de qualsevol sacrifici de partit o personal que segur enfortirà el conjunt. De fet, ara per ara no veig suficientment madurs els diferents lideratges per acabar acceptant això, però tant de bo m’equivoqui i no s’acabi creant una cortina de fum sense pes, i que segurament amb el procés d’alliberació nacional més avançat, serà més necessari.