ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EL SOCIALISME CATALÀ S?ENFONSA COM A RESULTAT DE LES SEVES PRIORITATS

Sense categoria
Segons les últimes enquestes, el PSOE-C perd pistonada a les eleccions catalanes, i podria batre record negatiu amb número de diputats, però la vertadera sorpresa es que sembla que per fi la població comença a reaccionar, i comprova que els diputats a Madrid d’aquest partit son totalment inútils i nocius pel país, i el fa recular prop de 13 punts, i superat pel vot convergent.  Per acabar-ho d’adobar el que en diuen anima catalana d’aquest partit, d’altra banda minoritària va perdent efectius, i Antoni Castells ja ha anunciat que no anirà a les properes llistes pels comicis catalans, i alhora es parla de purga d’aquest sector per confeccionar-les, cosa que permetrà veure amb més claredat la posició d’aquest partit al costat del PP, defensant els mateixos objectius, òbviament molt lluny dels nostres interessos.

Aquest partit de clara vocació espanyola ha sobreviscut sempre que no ha estat entre l’espasa i la paret, però un cop arribat a un punt on han hagut de triar molts cops entre els nostres interessos i les ordres de la direcció del PSOE a Madrid, encapçalada per Zapatero, i per la Carme Chacon, que segueix reiterant la seva alegria per la retallada estatutària, s’ha descobert la feblesa d’aquesta formació, que sempre ha escollit Madrid, fins hi tot en contra dels interessos dels seus propis votants, i que ara es veurà reforçat per la sortida de llistes de gent discordant com l’Antoni Castells, que ha criticat la servitud del PSC davant el PSOE, i no entén com el President espanyol parla de l’Estatut com si no anés amb ell. Amb les declaracions de la Carme Chacon creu que ja sobren els comentaris, i vist en perspectiva creu que s’hauria d’haver pactat amb el PSOE i també amb el PP. Veu una distancia entre Catalunya i Espanya enorme, i que els atacs constants al territori ajuden a eixamplar, i recorda que desprès la manifestació del 10 J ha mancat que el seu partit digues que primer es Catalunya. Defensa el grup propi al Congrés, i fugir de les hipoteques i servituds actuals, alhora que creu han perdut l’oportunitat de ser el partit central català.
En Castells, segurament es un dels valors més sòlids del socialisme català, i finalment ha vist que no hi ha res a fer en aquest partit, que tant sols viu per complir els mandats que venen des de Madrid, i no es molesta ja a dissimular-ho massa. Podríem dir que al tibar la corda s’ha desactivat sol, i  amb diferent tarannà es col·locarà en les properes eleccions al sector que li pertoca, que es al costat del PP defensant els dos el seu ranci nacionalisme espanyol. Eliminat aquest obstacle en clara decadència, s’aixeca un altre mur anomenat CIU,  pels que volem l’Estat Propi, i que tant sols es podrà intentar desactivar amb una entrada al Parlament d’una llista unitària potent per l’Estat propi, i que alhora l’allunyi de la majoria absoluta que sembla que ara voreja.
La proposta de Carretero ahir a Arenys de Munt, crec que te en compte tots els factors, i com es habitual en ell, es directe i pràctica, ja que la coalició proposada amb Solidaritat Catalana, Reagrupament, ERC i altres agrupacions menors, te prou potencial com per donar un cop d’efecte. Ara be la recepta es clara en forma de generositat, i  fer prevaldre l’objectiu per davant de tot, i fugir de qualsevol aspiració personal  i ideologia en els termes dreta i esquerra, que res tenen a veure amb el noble objectiu de crear un nou estat dins la Unió Europea, en aquest cas el nostre.
 

 
 
 
 
 
 
 
  1. Estem observant el lamentable espectacle dels nostres polítics remenant-se entre la merda per treure el cap i recordar que existeixen. Tàctiques fetes de diferent manera: aparició de partits, renúncies, possibles coalicions, etc. Tot forma part del mateix espectacle de la mediocritat i la comoditat típica catalana.

    Segueixo amb el meu to pseudopessimista i, de moment, tot són bones intensions però ningú afluixa defensant la seva parcel.leta. El temps passa i Espanya té la maquinària a punt per matxacar qualsevol relliscada o malentès català. El llop està espectant, observant la seva víctima… quan la caguem (perquè la cagarem) se´ns tirarà al damunt i no en deixarà ni els ossos.

    Tot i així, encara tinc esperançes d’una gran coalició… “la unió fa la força”. És la darrera oportunitat que ens queda, sé que hi ha gent que ho està intentant, és una oportunitat única i tenim els Déus de l’Olimp a favor, aprofite-m´ho. Només cal una mica de sentit d’estat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.