EL SISTEMA PODRIT
Veiem dos nous casos que ens mostren clarament com està de podrit el sistema i com el cinisme tant del Govern català com dels mateixos partits intenta vendre fum per desprès actuar en direcció contrària.
La caiguda d’Iñigo Errejon amb acusacions de violència masclista i la dimissió que ens ha presentat, no pot deixar indiferent que el seu partit, aquell que sempre s’omple la boca del feminisme i la protecció de les dones sembla ja sabia aquest problema des de fa un any, apart de ser conegut a la nit madrilenya i fins que no hi ha hagut la corresponent denúncia d’una víctima que no ha cedit al xantatge del partit no ha caigut el tema pel seu propi pes. Una dimissió per cert en una carta on el penediment és nul i on la seva petició d’ajuda professional per la seva salut pretén fer-lo passar com a víctima i no com a botxí. Per altra banda un nou cas de denúncia a un Centre de Salut Mental infantil a Reus, on una psicòloga s’ha negat a atendre una usuària en català en un nou episodi de discriminació que la Generalitat ha protegit dient que va ser una incidència i lamenta el malestar a la pacient però justifica la professional ja que es nouvinguda al nostre país i no disposa del coneixement necessari per atendre una trucada d’urgència en la nostra llengua.
No hi ha dubte que el discurs cara enfora dels partits, en aquest cas Sumar i el tractament dels casos d’assetjament a dones com aquest no tenen res a veure. En una democràcia normal, els càrrecs escollits han de complir una normativa ètica impecable davant la societat que els ha escollit, i si això no es compleix han de ser destituits i denunciats immediatament. El cas Errejon han intentat amagar-lo i intentar que no hi hagués denúncia enlloc d’afrontar el problema, en una gestió de hipocresia total que deixa ben clar els valors d’aquests partits que desprès s’ompliran la boca del contrari.
En el cas de Reus, la justificació de la Generalitat és de vergonya i deia ben clar que la nostra llengua els importa ben poc, inclùs per damunt de les propies lleis. Dir com excusa que era nouvinguda i no disposa del nivell adequat de català, ens porta a dir que coi feia aquesta persona treballant en aquest centre si no complia els requisits i en segon lloc preguntar-se ni no era necessàri els coneixements de la llengua per exercir-lo. No és una opció, és una obligació i malauradament igual que succeeix en l’àmbit educatiu ningú és preocupa de que ho sigui. Ens hi juguem la llengua però tant els fa, així anem, fent del que seria anormal en qualsevol lloc a la més pura normalitat.
El sistema podrit.