EL SISTEMA
Llegeixo que Caixabank, BBVA o Banc de Sabadell entre d’altres tanquen més de 900 oficines aquest estiu i concretament a Catalunya unes 330 sucursals entre juliol i agost amb els problemes que pot generar això.
Aprofitant els mesos d’estiu es realitzen tancaments per la menor afluència de clients i facilitar les vacances de la plantilla. Son sucursals properes entre si sobretot en grans ciutats, això cal sumar la gran reducció d’oficines que han quedat ja suprimides per sempre però com ens diuen les entitats estan pensades per minimitzar l’impacte als clients.
De fet, la Banca és un dels grans eixos del sistema capitalista i un negoci de grans dimensions on les persones pràcticament es veuen abocades en aquest establiments per inversions o estalvis, normalment amb unes condicions que no afavoreixen al client i uns interessos en augment per la butxaca del client. Alhora veiem com per contra els serveis han baixat, la reducció d’oficines a les ciutats, molts pobles que han de fer desplaçament per les seves operacions i sobretot la reducció de personal amb llargues cues i moltes de les operacions directament per caixer automàtic o app en els nostres mòbils. Un avenç lloable i fàcil però que hauria de tindre en compte que actualment a la nostra societat hi ha tres tipus de persones digitals. Els més joves que han crescut amb el mòbil a la mà i acostumats a fer tot online, la mitjana edat que ens hem adaptat al canvi i l’hem adquirit, i una tercera edat que excepte excepcions no han conviscut amb aquesta nova tecnologia i necessiten la presencialitat en les seves operacions. Precisament aquesta franja ha quedat oblidats i molts cops sense suports per poder fer qualsevol consulta o operació amb els seus diners.
En definitiva un sistema on hem vist rescats bancaris amb els diners de tota la societat, però quan les coses van bé veiem els beneficis milionaris i indecents molts cops a cada trimestre amb uns autèntics lobbys del sistema econòmic que ens domina. Si mirem Catalunya ja vam veure com algunes entitats que venien la seva catalanitat com un exemple, canviaven les seves seus i es posaven d’esquena a la societat que precisament amb els seus diners eren la clau de la seva empresa i beneficis, una hipocresia de grans dimensions.
Els autèntics controls del sistema.