EL SHOW HA DE CONTINUAR
Com deia la famosa cançó de Queen, homenatge al desaparegut Freddy Mercury, “show must go on”. Aquesta idea l’hem tinguda avui quan hem consumat un no a aprofitar el mandat democràtic que la ciutadania catalana va donar el 27 de setembre per posar fil a l’agulla a l’etapa final del procés cap a la independència. Perquè això es el que la CUP avui ha dit no i barrejat amb diverses excuses que hores d’ara ja no son ben rebudes, i sonen més ofensives que altra cosa.
Sentir avui la Gabriela Serra (membre direcció CUP), en la roda de premsa explicar la seva postura, amb votacions esperpèntiques que ja no han respectat ni tant sols les expressades a l’Assemblea de Sabadell, i que sembla el que ara resulta com ens deia son grans aportacions dels cupaires al pla de xoc, quan fa nomes una setmana en la presentació de l’acord ens deien que simplement eren una proposta de Junts pel Sí. Criticant un immobilisme, quan son una formació que clarament han tingut por a decidir, i han rebutjat implicació en un Govern provisional per construir la República, i s’han aixoplugat sota el tema social com si no anés lligat amb el nacional per defugir responsabilitats que la ciutadania els reclamava.
Tres mesos de donar una imatge impròpia d’un país seriós, i aconseguint la decepció i el sentiment de frau de la societat catalana han acabat avui. Arribats a aquest punt segurament s’ha de ser conseqüent, i explicar clarament quines son les seves prioritats i no amb un cinisme fora de lloc emplaçar la formació recordo amb 62 dels suposats 72 diputats independentistes donar una oportunitat per canviar el candidat, cosa que faria una investidura immediata.
Crec sincerament que aquest no amb aquestes condicions es el millor pel procés, ja que la confiança i la credibilitat s’ha de guanyar, i començar un projecte tant important sense la mateixa, i sense cap garantia de lleialtat fins al final no seria bo per ningú.
Ara un cop repetides les velles errades del passat, i veure’ns abocats a unes noves eleccions amb nous actors, un nou context i la sensació d’haver desaprofitat l’oportunitat de les nostres vides,cal valorar una segona oportunitat que moltes vegades la vida ens nega.
La lliçó que crec hem d’aprendre es la fórmula conjunta s’ha de repetir, i abocar tots els esforços en la mateixa. Es pot millorar, les entitats hi han de dir molt més del que van fer al setembre, i s’ha de valorar el lideratge que segurament ja no ha de recaure en la persona d’Artur Mas, i sí algú de la societat civil que aglutini moltes sensibilitats i estigui net de les guerres partidistes. Un cop això, segurament hem de detectar els aprofitats que tornaran a aparèixer i fagocitar-los immediatament, depurar les quotes de partit, i recordar als mateixos que el nostre suport no serà gratuït, sinó condicionat sempre en el global del procés com a visió principal, i eliminar aquestes clavegueres dels partits i les seves tendències autonomistes.
Caldrà insistir en el missatge d’unes noves eleccions per fer possible el mandat del 27S i presentar-les com una oportunitat, i no com un fracàs. Cal combatre la tàctica de Catalunya si que es pot- Podemos i els seu referèndum impossible, i alhora una actitud positiva, democràtica i directe com a solució per fer sortir Catalunya del pou on es troba.
Tot això depèn en la major part de nosaltres, i cal expulsar el derrotisme que ha acompanyat aquest poble, el cansament i la decepció per bona part dels nostres representants. Nomes nosaltres ho podrem aconseguir i la historia ens convoca un altre cop.