EL RIDÍCUL OLÍMPIC
Ara el nostre Govern li toca fer-nos avergonyir amb el tema olímpic. Un tema fosc des del principi, i on donava la idea que els interessos economics d’uns quants eren la raó fonamental per defensar uns jocs d’esquena al territori.
Com ja sabem que hi ha coses que funcionen per les reaccions a la xarxa, un certesa trista, es va agafar el guant per consultar al territori afectar per l’esdeveniment, encara que en principi es deixava fora comarques afectades i que casualment segons sondejos no eren partidaris dels mateixos. Sembla que ara potser també forçats per l’opinió pública es podrien incloure. De fet aquest es un pas fonamental abans de fer res. El consens del territori i posteriorment ja vindrien els següents passos. No n’hi ha prou amb això que l’Estat obliga a compartir els jocs amb l’Aragó amb un Lambán treient pit i demanant una co-organització per igual. Com no podia ser d’altra manera la Generalitat va acotar el cap amb obediència cega i ara es troba que l’acord de repartició de proves acordat, tampoc es acceptat per Aragó que diu farà una nova proposta, segurament una proposta que acabarà amb més proves pel territori aragonés que per Catalunya i amb Aragó com a principal actor amb un rol més secundari de Catalunya.
No tinc cap dubte, que arribats a aquest punt, també serà acceptat i així Catalunya participarà en aquests jocs plenament espanyols on ja sabem que com sempre es barrejarà la política i l’esport amb un territori català sense cap benefici com a país, excepte per aquells que faran negoci amb el mateix i que pressionaran per fer-los efectius per la bona salut de la seva butxaca. Mentrestant la opacitat dels partits catalans amb uns Jocs que han passat de ser una idea o iniciativa per posar Catalunya al món si el territori ho validava i era sostenible, a uns Jocs plenament espanyols on Catalunya farà allò que fa tant be, fer el cornut i pagar el veure.
Crec que un Govern amb objectiu independentista, apart de consultar ja fa temps al territori, i si tingués la mateixa apostar per ella com Catalunya, si finalment l’Estat no accepta això i imposa la col·laboració aragonesa que passarà a ser primordial, el més lògic es renunciar al mateix i no col·laborar amb aquesta nova farsa.
Un nou ridícul, que es la carta de presentació de la nostra sobirania perduda en el Parlament.
PS2: Sí a la llengua, si a la República Catalana Independent.
PS3: Ja som 102.320 catalans lliures que ens hem censat al CxR lleials al que vam votar amb coneixement de causa el 1r d’octubre de 2017, integrant-nos així a la ja incipient República Catalana Independent.
Persistim i guanyarem la nostra plena llibertat, la nostra Independència.
Aquest editorial que adjunto és una alarma i un estil de tot allò que no hem de fer.
Ens cal Reafirmar dia a dia el 1r d’octubre, complir-ne el Mandat, edificant la ja incipient República Catalana Independent i comprometre’ns en completar la DUI del 27 d’octubre de 2017.
I sobretot passar de l’autonomisme, colonialisme i imperialisme espanyols.
Salvador Molins Escudé, Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR BlC.
PS1: Visquem la llengua, no abandonen la independència, censem-nos al CxR. Som-hi i persistim, que fa pujada però no ens espanta, no ens rendim davant la dificultat natural de fer una Independència, és el camí que vam emprendre, és la nostra determinació innegociable per alliberar totalment Catalunya.