EL RETORN I LA MEMÒRIA
El retorn anunciat de la seu del Banc de Sabadell a Catalunya, hauria de comportar que no perdessim la memòria com a poble i recordar els fets del 2017 i els posicionament d’aquestes entitats amb les que evidentment no podem confiar.
Tornaran 7 anys desprès i ho justifiquen dient que la situació a Catalunya ja no es la mateixa. Recordo que l’octubre del 2017 va enviar una carta als seus treballadors per justificar la decisió dient de la reacció dels clients de fora de Catalunya desprès del Referèndum i l’anunci de declaració d’independència en el Parlament. Aquest moviment és produeix enmig de l’OPA del BBVA a l’entitat. De fet algunes empreses ja han tornat i és la primera de l’IBEX 35 que ho fa, recordo que CAIXABANK segueix fora de Catalunya.
Aquesta entitat com altres davant el procés democràtic català, el vot de la mateixa societat i les conseqüències que havia de portar, van optar per abandonar els clients catalans i el teixit territorial que sempre es posen en boca i els va faltar temps per prioritzar els clients espanyols, les pressions de l’Estat i fugir de Catalunya. Un acte simbòlic però de gran impacte. Igual que la CAIXA van demostrar quins son el seus interessos, evidentment econòmics, res a dir, però van mostra el seu cinisme i hipocresia per haver-se presentat sempre com a bancs catalans al costat d’aquesta societat i territori. Simplement mentida. En el moment culminant, amb aquest canvi de paradigma on la violència nomes va venir per part de l’Estat i no pas de Catalunya on la gent finalment va decidir, van decidir fugir.
Crec que no cal oblidar aquests fets i no tornar a confiar mai més amb les seves paraules d’entitats catalanes, ja que senzillament no ho son. Son entitats bancàries que busquen beneficis i de fet els tenen i milionaris, però res a veure amb el territori que diuen servir. Cal la memòria de la gent per quan hi hagi un altra finestra d’oportunitat i veure qui realment està al costat del poble de Catalunya i qui no.
Al Govern espanyol li ha faltat temps per dir que era un símbol de la normalització de Catalunya, per ells la anormalitat és que la gent pugui decidir mitjançant el seu vot si així ho reclama, i evidentment mai hauria de ser la nostra normalitat.
Les accions d’aquesta entitat com altres empreses que van fer el joc a l’Estat espanyol en el moment més inoportu no hauria de ser oblidada per molt retorn que ens vulguin vendre.
El retorn i la memòria.