ALBERT CORTES MONSERRAT

Aquests dies han retornat les caixes pendents de la primera remesa de documents des de Salamanca, i la polèmica ha tornat a créixer a la capital castellana.

Amb informacions aparegudes al diari El Mundo, manipulació al servei del nacionalisme espanyol mes ranci, sobre el retorn de les caixes pendents de l’arxiu de Salamanca, anuncia que l’Ajuntament d’aquesta població denunciarà a l’UNESCO la manera com s’ha efectuat aquest trasllat d’un patrimoni comú de tots els espanyols, un recurs a l’audiència Nacional per paralitzar el tràmit de retorn, i ha obert un expedient sancionador al Ministeri de Cultura per la nocturnitat i clandestinitat sense permís del consistori en el trasllat.

Primer de tot cal dir què la llei aprovada per retornar els papers catalans espoliats en el franquisme, no s’acaba de complir ja que desprès de 2 anys i mig d’espera arriba aquestes caixes pendents, i ja veurem quan arriben tots els documents personals que son de la segona remesa.

Respecte al patrimoni comú, em sembla que no es lícit apropiar-se del que no es teu, i els papers de les institucions catalanes no tenen res a veure amb un senyor de Salamanca, i molt menys tots els papers privats de persones físiques robats durant la dictadura, i que no son comuns amb ningú.

Pel que fa a les queixes i recursos, crec els hauria de caure la cara de vergonya què els trasllats fets fins ara s’hagin hagut de fer amb nocturnitat i d’amagatotis, precisament per evitar tota la xenofòbia que destil·len molts mandataris locals, i molta part de població influenciada contra Catalunya amb la idea que el retorn del robat, també era un robatori.

Amb això hi ha col·laborat mitjans de comunicació com el diari abans esmentat, atiador de tot el que sigui la caverna mediatica, aquest nacionalisme espanyol ferotge i irracional què no vol saber res del mon,  i es totalment inclusiu i virulent contra qualsevol diferencia identitaria, sobretot de les seves colònies catalana i basca.

Crec que amb cap altre estat del mon hauria passat una cosa similar, a no ser què en sigui un què una dictadura sagnant de 40 anys encara es un tema tabú, ja que nomes s’ha posat un vel per rentar-li la cara, però el verdader aparell continua en el poder amb les mateixes idees de sempre, i el mateix odi  per tot el que no sigui el regim.

S’ha de denunciar, i aturar aquesta paranoia de l’estat, que mai canviarà i senzillament no ens vol, jo des de petit sempre m’han dit que en un lloc on no t’hi volen no hi vagis. Per tant la solució es molt senzilla, prou de pidolar el que simplement es nostre, i abandonem aquest vaixell ara que encara hi som a temps, per gestionar la nostra pròpia nau on no haurem de demanar perdo per tot ni pidolar coses obvies.