EL RETORN
Els fets és van precipitant i sembla imminent que el TC el dia 6 d’octubre prendrà la primera decisió per afavorir el retorn del President Puigdemont i l’ammistia total per la resta de polítics com Junqueras per exemple.
En un context molt diferent al del 2017 sembla que abans de Nadal podria ser la data de final d’aquest procés. Els dos líders principals del Procés amb les mans lliures per seguir la seva carrera política. Crec que tinc clar que farà Junqueras i segurament serà candidat en una nova decisió errònia de partit republicà que no renovarà el seu discurs caducat, uns candidats amb una motxil·la gegant a l’esquena i un passat fosc i contrastat que en un país normal hauria de suposar una davallada en el seu sentit de vot.
Si parlem del President, la memòria de les seves errades al final decisiu del procés, amb la República de vuit segons i una proclamació tard i malament de cara a la galeria per acabar fugint a Brussel·les com a salvament personal van desgastar molt el seu crèdit. Es cert que les victòries judicials contra l’Estat espanyol en diferents Estats europeus han posat Espanya en el seu lloc de democràcia de baixa qualitat i la seva no entrega a l’Estat per fer el joc i validar un sistema judicial corrupte com si van fer d’altres i que van ser utilitzats per validar una farsa de grans dimensions, han estat les úniques victòries contra l’Estat els darrers 9 anys, cal dir victòries dins la derrota general, cal tenir-ho en compte. Seria com en un partit de bàsquet on perds de 30 punts, però guanyes el darrer parcial per 2, la derrota segueix sent clara.
Dit això, el seu retorn no crec sigui tant èpic com imaginava, ja que la credibilitat perduda pesa i molt. Te dos camins, intentar reivindicar el camí de fa 9 anys sense fissures, encara que amb una memòria que no l’ajudarà en absolut i erigir-se en la figura que encara no han torçat, cosa difícil tenint en compte que el seu partit va participar en les eleccions convocades pel 155 i per tant la seva legitimitat va quedar en res. La segona adaptar-se com home de partit en un espai en decadència i on noves opcions com Aliança Catalana sembla agafa espai i podria convertir en força residual en les properes eleccions. Una tercera crec de dignitat seria la seva retirada i incidir en uns nous lideratges sense complexos i lliures del llast del passat.
En qualsevol cas trair els principis i les promeses porta a aquests finals poc clars i amb futur incert.