ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EL RESSÓ INTERNACIONAL I LA REALITAT ESPANYOLA

General
Malgrat que els polítics catalans no han canviat d’actitud desprès de la manifestació d’Omnium, internacionalment la causa catalana desperta interès, i l’ofec econòmic era tractat a Los Angeles Times aquesta setmana, amb clara voluntat d’explicar l’espoli que patim. Per altra banda l’estat espanyol segueix estrenyent el llaç, no tant sols l’econòmic, sinó pel que fa a la nostra identitat, en aquest cas amb la nostra llengua, sempre tractada com un fet anecdòtic o de segona divisió, com en el cas de la llei d’acollida d’immigrants, que el defensor del pueblo portarà al TC.

Aquest mitjà internacional ens retrata com una nació abocada a la independència, i parla amb en Joan Puigcercos i Oriol Pujol amb un article titulat “els problemes econòmics espanyols impulsen els separatistes catalans”. El republicà recorda les ajudes i subsidis als territoris més pobres de l’estat han estat pagats per Catalunya, ignorant les nostres necessitats, i precisament aquest enfocament econòmic es el principal argument per la separació. Fa un estudi de l’espoli financer, i recull les paraules del convergent, que parla s’estrenyés els cinturons, i que alguns a pesar d’haver pagat més que els altres hem de fer més esforç que els altres.
El defensor del pueblo recorrerà al TC la Llei d’acollida aprovada pel Parlament, i traslladada a aquesta institució espanyola per José Domingo, ja que entenen que la normativa posa per davant l’ensenyament del català , i no el castellà als estrangers empadronats a Catalunya. Ho argumenta que amb la mobilitat de la immigració pot ser un factor en contra seu. Concretament la llei diu que la llengua de les activitats formatives d’immigrants a Catalunya serà el català. Això es fa per afavorir la seva integració amb la llengua comuna, i si ho sol·liciten en segon lloc cursos de castellà. Realment el titular  socialista Enrique Mugica fins l’1 de juliol, ja tenia aquesta llei a les seves mans, i esperava la sentencia del TC sobre l’estatut que va tombar la competència exclusiva en matèria de primera acollida.
La internacionalització del conflicte com sempre hem dit es clau, i els mitjans internacionals cada cop veuen més clar el tipus de relació que tenim amb l’estat espanyol, i que nomes te una sortida coherent. Fa gracia veure Oriol Pujol clamant les injustícies de l’estat econòmicament, quan el seu partit simplement vol continuar aquest autonomisme costi el que costi amb un frau de proposta en forma de concert econòmic, i sense optar mai per la sortida més sensata. La dignitat ha de ser fora i dins, com un Puigcercos definint perfectament el nostre espoli, però alhora de la veritat prioritzant més l’eix dreta i esquerra, que la qüestió nacional. Aquests son els polítics que tenim parlen lluny, i quan s’apropen no s’atreveixen, ni volen apostar per un canvi real.
Respecte el tema de la llei d’acollida, un cop més, i mitjançant aquest ultra anomenat José Domingo, no poden ni volen entendre, que la nostra llengua pròpia i comuna es el català, i per lògica la gent immigrant empadronada aquí a Catalunya com a forma d’integració se’ls hi ensenyi l’idioma, sense perjudici que desprès si volen aprendre’n un altre. Es com es fa a tot el món civilitzat, i crec que no te massa discussió. Utilitzar la mobilitat com excusa per no ensenyar el nostre idioma, el mateix podríem dir dels immigrants que es queden a terres castellanes, podrien anar a Portugal o a França, i ningú veig que ho digui. Cada terra fa per les persones que rep, desprès individualment aquestes poden anar per tot el món, però ja no es un problema del territori on estan. Ens diu també que discrimina el castellà, esclar que si es fa al contrari com es demana, ningú diu que discrimini el català llavors, no son les dues oficials, es veu que si, però una a primera divisió, i l’altre condemnada a pura anècdota. Ja n’hi ha prou d’aquesta xenofòbia malaltissa d’aquest nacionalisme espanyol intolerant, que no admet res en el món que no sigui seu.
En definitiva son dos versions d’un problema, que Espanya s’esforça cada dia per donar-nos arguments per resoldre. Fugim de la intolerància, i d’aquest racisme que ja no te cap raó de ser, si nosaltres volem.
 
 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.